Vallclara i Poblet.

12. Vallclara, Riudabella i Poblet.

Aquest recorregut és una mica llarg, més de quatre hores segures, però l’hem fet així perquè és molt pla i perfectament factible, a més podem optar per fer una combinació de dos cotxes o de cotxe i bicicleta com la que hem explicat al Glorieta (itinerari 23), per tal de fer l’anada des de Poblet a Vallclara i tornar per la carretera.

En qualsevol cas, és perfectament possible de fer-lo tot a peu en un dia, sense haver d’anar massa traient la llengua i no podent observar el paisatge. Aquest és força diferent, ja que travessarem camps ben cuidats de vinya, molt escassos actualment a les Muntanyes de Prades però en augment, i una de les millors zones de castanyers, un bosc d’origen artificial però amb un encant molt especial i molt canviant amb les estacions.

Durada: 4 – 5 hores.

Desnivell: 150 m.

Accés.

Ja hem explicat l’accés a Poblet a l’itinerari per La Pena (núm. 8), no cal repetir-ho.

Si volem combinar vehicles, a Vallclara s’hi va per la TV–7004, una cruïlla a l’esquerra, passant de llarg l’Espluga en direcció a Lleida per la N–240.

Descripció.

Sortirem de Poblet per la carretera T–700, la de Prades, ben aviat trobarem una paret de pedra a la vora de la qual surt una pista, l’agafarem, a  la dreta, més tard, en una altra cruïlla, a l’esquerra ara caminem enmig de vinyes, pujarem una mica i trobarem una altra cruïlla, a la dreta ens encarem cap al castell de Riudabella, imponent d’aspecte i totalment habitable, i habitat.

Trobarem una cruïlla després d’una bassa molt gran i un grup de noguers, anirem recte, ens endinsarem a La Mata de Riudabella, un alzinar que encara presenta un aspecte molt interessant, malgrat que s’hi varen treure fa poc alzines enormes, monumentals.  Encara trobarem dues cruïlles més de camins, anirem sempre recte, pel del mig, fins que assolirem la pista, que hem d’agafar cap a l’esquerra.

Ara és fàcil, travessarem la finca entre les construccions, sempre per la pista principal, sortirem a la carretera i farem uns pocs metres cap a l’esquerra, ja que de seguida hi ha a la dreta l’entrada de la pista que agafarem, no hi ha pèrdua possible, arribarem al Mas de la Llana, podem reconèixer l’entorn i beure aigua a la font.

Sortint del Mas, ja ens encarem a Vallclara, sols és una mica perdedora la cruïlla de camins que ens trobarem a una mica més de mig quilòmetre, on haurem de rodejar un camp d’avellaners per una pista de terra. De tota manera, ben aviat hem d’arribar al restaurant Camí del Bosc i al poble de Vallclara, també molt bonic, com podrem observar.

Per a tornar a  peu a Poblet, si és aquesta l’opció que hem pres i no volem desfer el mateix camí, ho podem fer per un camí que surt una mica més avall del Mas de Solà, a mà dreta, és el que s’encara directe al riu dels Àlbers, passat el torrent anem cap a la Rocleta, però passem per un Collet, sempre planejant en direcció E, cap a Riudabella altre cop, passant prop del Mas de Dalt. Després, enlloc de passar pel mig del castell, com abans, podem travessar el Clot de Monastre i fer cap a la Torreta, a la carretera TV– 7002, de Poblet a Vimbodí.
Aquest és el track que ens ha costat més de trobar a Wikiloc, n'hi ha un, signat per neftalí-german, que s'hi assembla prou, però en aquest cas sí que caldrà repetir-la per a tenir-ne un de més fidel:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3108497

Ambients.

Conreus -vinya-, alzinar, pinedes i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Molt més interessant a la tardor, per l’estat de les castanyedes, però també especialment recomanable a la primavera, per la varietat de vegetació.

Alternatives i altres interessos opcionals.

A l’Espluga hi ha el Museu de la vida rural i es pot visitar la cova del naixement del Francolí, realment interessant.

També passarem per Vimbodí, paga la pena una visita al nucli antic. A Vallclara hi ha un restaurant, Camí del Bosc, també hi ha moltes altres possibilitats de menjar a l’Espluga de Francolí, Vimbodí i fins i tot a Poblet mateix.