La Riba, el Brugent.

17. La Riba, Molí de l’Ombra, Molí del Costa, l’Esqueix.

Sí, ja hem fet un itinerari pel riu Brugent a Farena, un altre a Capafonts… però aquest era obligat: És, amb diferència, el més conegut i concorregut de totes les muntanyes de Prades, però no per això deixa de ser interessant, explicarem alguns d’aquests interessos.

De primer, val a dir que és un dels pocs que es poden fer si no tenim cap mena de vehicle propi i vivim a alguna ciutat, ja que s’hi pot arribar en tren. Aquest fet, històricament és un dels que, molt probablement, ha propiciat que sigui el riu Brugent i els seus racons el primer lloc descobert per qualsevol incipient excursionista, escalador, etc. Hi ha molts més factors, és clar, hi havia el campament de La Riba (Almogàvers, abans), el paisatge era encantador, moltes fonts, el riu, la pesca…molts d’aquests atractius encara perduren, tot i que hi ha hagut dos factors que els han modificat fortament, la riuada del 1994 i el gran incendi de 1986, de tota manera, això serà força didàctic per als naturalistes afeccionats.

Durada: 3 – 4 hores.

Desnivell: 250 m.

Accés.

A La Riba ja hem explicat diversos cops com arribar-hi, insistir, en tot cas, que ho podem fer en tren des de Reus, Valls o Montblanc, la qual cosa possibilita que sigui la primera excursió que fem totalment sols, encara ara.

Descripció.

Tot el recorregut és senyalat com a GR i molt clar, molt fressat, passa quasi sempre vora mateix del riu o molt a prop d’ell, el podem començar a la mateixa església de La Riba o al propi pont de la carretera, parada quasi obligatòria a la Font Gran, molt endreçada, seguirem i canviarem de terme, a Mont-ral, al Molí de Figuerola, pensem que la banda dreta del riu és Alt Camp, i l’esquerra, Conca de Barberà; terme de Montblanc.

El Molí de l’Ombra és una esplanada gran, la més gran que trobarem, un racó que és a la memòria de moltíssima gent de les nostres comarques. Seguirem amunt fins al Molí del Costa, hi ha diversos xalets i casetes, una pista travessa el riu per un pontet, hi havia un refugi de pescadors que va prendre l’aigua, deu ser al Serrallo de Tarragona, ara deixarem el GR i remuntarem una mica més el camí pel riu, fins arribar al toll de l’Esqueix, molt fons, molt Brugent i molt bonic, especialment recomanable a les primaveres plujoses. Hi ha turons i merles d’aigua!

Per a tornar, sens dubte el millor és desfer el mateix camí, ja que les altres opcions són molt més exposades al sol i pendents, més llargues. El que sí que podem fer és deixar el GR a la zona del refugi i seguir ara la carretera, així passarem per la Font de la Cadireta, el Cap de Riba i travessarem el poble pel seu interior, amb totes les escales i escaletes que hi ha.

El track que end podem baixar de Wikiloc el signa Figotet, i és aquest:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2933752

Ambients.

Bosc de ribera i pineda de pi blanc.

Recomanacions especials.

Si volem fer-hi nit, tinguem en compte que s’han acabat els temps en que es tolerava l’acampada lliure, ara haurem d’anar al Campament de la Font Gran o al nou refugi que hi ha a la Font de La Riba, que és una mica més amunt de la Font de la Cadireta.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Moltes fonts, val a dir que la Font de La Riba, on hi ha el refugi no és una veritable font, es tracta d’una canalització procedent de la Font de Pasqual, sota el Puig de Marc.

Ja ho hem dit en altres llocs, escalada, hi ha una placa que recorda que la Penya Roja va ser el primer lloc escalat a les Muntanyes de Prades, i pesca de truites.

Interessants els molins a la vora del riu, en molt diversos estats de conservació, a La Riba n’hi ha un que és restaurant.

Fixem-nos que el petit pontet de dins el nucli antic de La Riba és l’únic que va resistir la impressionant riuada del 94, és un reflex de la millora en les tècniques de construcció d’infrastructures?

Sota el pont de la carretera a La Riba, a l’aiguabarreig del Brugent amb el Francolí, hi ha molts ocells aquàtics, sobretot ànecs coll-verds, polles d’aigua i martinets, però ja veurem que alguns són procedents de captivitat, ja que hi ha ànecs una mica curiosos.