Prades.

9. Prades, el Tossal de la Baltasana.

La pujada al Tossal de la Baltasana, considerat sovint el cim de les Muntanyes de Prades, amb visita a l’únic bosc de roure reboll de Catalunya, és obligada des del punt de vista naturalístic, no pot faltar en cap recull d’itineraris d’aquest tipus, així és que l’hem inclòs sense dubtar-ho. Repetim, és un bosc endèmic a nivell de Catalunya estricta, i si anem als Països Catalans, sols en trobem un altre exemple a Penyagolosa, al País Valencià.

El fet de ser únic quant a vegetació no és casual, ni tampoc és aïllat, volem dir que, molt probablement, el fet de ser un dels primers paratges protegits del país i del Món –sobre el segle XIV- ha possibilitat la pervivència d’un bosc tan especial, segurament més freqüent abans. I la presència de roure reboll, lligada a un substrat silici i a una alçada determinada, també comporta algunes presències molt particulars quant a fauna.

Durada: 3 hores.

Desnivell: 250 m.

Accés.

A Prades hi podem arribar de molt diverses formes, des de La conca de Barberà, des de Montblanc, per la  N-240 a l’Espluga, després, passarem per Poblet i, per la T-700 anirem pujant i sols trobarem la cruïlla de Vilanova de Prades (TV-7005), que deixarem a la dreta, ben aviat hi arribarem. Des de Reus el que és més pràctic és pujar per la C-242, pel coll d’Alforja, Cornudella i la T-701, cap a la dreta en arribar a la cruïlla d’Ulldemolins, però també hi podem pujar per la Mussara i la Febró (T-704). Des de Valls, per la TV-7041, Alcover, la cap a Mont-ral i després seguir cap a Capafonts i, a la cruïlla de La Febró, anar cap a la dreta pel coll, ja planejant.

Descripció.

Caminarem per pista forestal, sortirem de Prades per un carrer del poble, senyalitzat com a GR, és el que hi ha just abans de passar el pontet des de Poblet. Una mica de pujadeta i toparem amb la tanca de la bassa d’aigua del poble, és molt gran, no ens podem equivocar.

Aquí deixarem el GR i anirem cap a l’esquerra, per un camí una mica més petit, puja molt i fa molts tombs, és el moment en què passem per una de les millors zones de roure reboll.

Arribarem al Coll del Bosc, aquí es creuen diversos corriols i pistes, agafarem el senderó de l’esquerra, el que puja molt fort i directe al cim. Ben aviat, en una pujada vertiginosa, ens hi plantarem, assolirem una de les millors perspectives d’aquestes serralades i les dels voltants, hi ha una taula que ens ajudarà a interpretar aquestes extraordinàries vistes, si tenim la sort que fa un bon dia, podrem veure perfectament els Pirineus de Ripoll-Benasque (és una broma, ens havíem viciat de com s’acostumen a nomenar els Ports) , el Montsec, etc.

Per a baixar utilitzarem la pista dels vehicles, baixarem molt fort al principi, després, a la primera cruïlla, a l’esquerra, ara travessem la Pineda primària de pi roig, un bosc també únic i espectacular, de tanta vàlua com el propi bosc de roure reboll, sens dubte.

Abans que no ens n’adonem, haurem arribat al Coll del Bosc altre cop, ara agafarem una pista al nord-oest, que ens farà baixar tranquil·lament fins al carrer per on hem començat, així podrem aprofitar l’ocasió per a observar fauna. La millor oportunitat, sens dubte, per a veure el Pica-soques blau, si no en coneixem el cant, ens costarà de detectar-lo, però si parem atenció a un sorollet semblant als picots, però més baix i melodiós, podrem gaudir amb l’observació del seu diminut autor, bellament acolorit i de conducta curiosa.

També podem veure algun rapinyaire, com ara una marcenca o un astor, però cal fixar-se ara en petits moixons forestals, com ara les mallerengues, els picots, tallarols, etc.
Un altre track signat per Matorro a Wikiloc ens farà perfectament el fet:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2670601

Ambients.

Roureda de roure reboll i pineda de pi roig.

Recomanacions especials.

Aquest itinerari cal fer-lo, si més no, dos cops; A la primavera i a la tardor, al començament de la primavera, quan les fulles del roure reboll estan apuntant a sortir, són d’un color rosa molt espectacular, les haurem de mirar de prop,  això sí, però segons el grau de desenvolupament variable per zones, podem obtenir unes vistes molt peculiars. De la mateixa manera, hi ha a la tardor la particularitat de les fulles marcescents és a dir, que no cauen, i si no ha fet encara cap ventada forta, com que encara no hauran caigut, entre les fulles seques i les barbes de frare, que són els líquens que pengen dels troncs, el bosc té un aspecte realment fantasmagòric.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Prades és la Vila vermella, la plaça porxada, amb la font rodona no ens l’hem de perdre, també podem passejar tranquil·lament pels seus carrers i comprar algun producte d’aquí, com ara de pa o pastisseria. És el poble més gran, el que dóna nom a tota la serralada, i el més poblat amb diferència.