Prades, el Titllar.

24. Prades, Plans del Pagès i el Titllar.

Excursió una mica atípica de la zona, ja que transcorre pràcticament sempre per un paisatge forestal ben espès, boscos únics, esponerosos i inacabables, no hi ha quasi cingles, i els pocs que es veuen són granítics, molt diferents dels cingles calcaris que estem acostumats a trobar.

Però era obligat de visitar aquesta zona, ben aviat veurem el perquè.

Durada: 3 hores.

Desnivell: 250 m.

A Wikiloc trobem un track amb una excursió similar a aquesta, que hem d'agrair a en xgracia, és aquest:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=660378

Accés.

Comencem des de Prades, on ja hem descrit dos itineraris més, el 9 i el 21, a la Baltasana i a Siurana, respectivament.

Descripció.

Començarem seguint el GR 7 cap a Montblanc, és ben fàcil ja que, com sempre, està molt i ben senyalitzat. No hi haurà cap problema fins arribar als Plans del Pagès, quan ja fa quasi una horeta que caminem, trobarem una cruïlla indicada i seguirem cap als Quatre Termes. Més endavant, al Collet dels Costers del Perroi, a més de 1.000 m d’alçada, deixarem el GR i agafarem un senderó que ens indica el camí de Castellfollit, cap a l’esquerra.

En tot aquest tram ja haurem gaudit de grans vistes, si fem incursions a banda i banda del camí, molts moixons forestals, sobretot mallerengues, reietons, etc. També rapinyaires, fins i tot alguna àliga daurada. La vegetació és, com hem dit, magnífica, un bosc ric i variat, objecte de poques explotacions, observem bé els seus estrats arbori i arbustiu.

Al cap de poc d’agafar el camí, bifurcació, cap a la dreta. Més tard, arribarem a una pista, anirem cap a l’esquerra, cap a la casa forestal del Titllar, interessant racó on podem fer una parada. Atenció, si és primavera estem situats en un dels millors llocs per a sentir cantar el pica-soques blau, un rar moixó forestal.

Hi ha aigua, taules, etc. És un àrea recreativa.

Ara anirem cap a la carretera per la pista d’accés al Titllar, hi ha una tanca quan arribem a l’entrada. La passem i seguim la carretera amunt, cap a l’esquerra, una mica de carretera no fa mal, sobretot si és tan tranquil·la com aquesta. A més, ens anirà bé per a observar castanyers, roures, moixons, mamífers –o els seus rastres- etc.

Farem sols 1,5 Km de carretera, ja que, després d’una corba forta a l’esquerra, en creuar la frontera de la Conca amb el Camp, ja trobarem la pista, que surt a l’esquerra i que hem d’agafar, hi pugem fins al Coll del Bosc, ja que, si no, aniríem al Tossal, agafarem la de la dreta, pel PR, cap a Prades, gaudint de la roureda de roure reboll altre cop, única, com sabem.

Baixarem una mica, fins als 1.100 m. sempre per la pista, aquí trobarem una cruïlla, hi ha un PR senyalitzat que ens guiarà altra cop fins a Prades.

Baixarem altre cop sense problemes, justament a l’entrada del poble per on hem sortit.

Ambients.

Pineda de pi roig, cingles i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Magnífica excursió per a fer a ple estiu, sempre anirem per l’ombra. També ideal a la primavera, pel que hem comentat de l’esponerosa vegetació, i la particularitat de la fauna, especialment activa en aquesta època de l’any.

A l’hivern, no és rar que hi hagi boira i hi sol fer molt de fred, en canvi, si tenim la sort de gaudir d’un bon dia, les vistes i la tranquil·litat ens gratificaran amb escreix.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si ens sobren temps i forces, de segur que serà profitosa la visita a les coves del Pere i a la roca del Gríngol, sols ens caldrà planejar una mica per la pista cimera en direcció Oest, cap a la Mola d’Estat i Rojals. Trobarem unes formacions geològiques molt interessants i un abric per a la fauna també molt digne de ser visitat, per exemple, el cau de gat mesquer.

Prades i Siurana.

21. Prades, Siurana i la Gritella.

Prades, la vila vermella, no podia faltar un itinerari pel preciós bosc de la serra de la Gritella, entre Prades i  Siurana, un lloc ideal per a intuir, i potser comprovar, la presència de cabirols, saber de l’antiga presència de llops i gaudir de paisatges per a recordar i repetir.

Durada:  4 hores

Desnivell: 250 m.

Accés.

Itinerari des de Prades, ja l’hem explicat al del Tossal de la Baltasana, itinerari 9.

Descripció.

El camí comença a la vora de la carretera de Capafonts o la Febró (T–704) al costat d’una casa, i és senyalitzat per una creu de terme. Anem seguint més o menys recte amb algunes possibilitats diferents, de tota manera, no ens serà difícil arribar a la pista  de Siurana, senyalitzada, la seguim i anem cap al Coll de l’Andreu, hi ha senyals que ens ajudaran.

Ara un tros de sender no apte per a vehicles, quan comença a planejar, trobarem un senyal, anem cap a l’esquerra, és un tram de pedres, tornem a trobar la pista al cap d’una estona, hi pugem. Ara anirem caminant sempre pel mig del bosc, pujant i baixant, pi roig i alzines, moltes possibilitats de veure fauna, i, sobretot, de sentir-ne,  sols una cruïlla, al principi, anem a la dreta. Estem travessant la carena de la serra de la Gritella, observem el fort contrast entre el vessant obac i el solell –és el que trepitgem- ho podrem fer molt bé si ens desviem una mica cap a algun grau, especialment el del Llop, magnífica vista sobre el Montsant i el bosc del Lluc.

Ara comencem ja a baixar, un altre cop a la dreta en una cruïlla, deixarem uns quants camins que, clarament, se’n van a la dreta o a l’esquerra, nosaltres seguirem sempre pel més evident, ben aviat arribarem a la carretera de Cornudella a Siurana, de seguida tindrem una bona panoràmica del poble.

Arribarem al poble, ben bé val una visita, sense por de repetir-nos, direm que és un dels més espectaculars i singulars del nostre país.

Quan ja l’haguem visitat bé, entretenint-nos en els seus racons i vistes, tornarem pel camí del Mas de la Barba i Mas de l’Estremenyo, senyalitzats. És una pista que surt dels Masets, prop de la font de l’Aubergada i del grau dels Masets, travessarem per un senderó el torrent del Carcais i, prop del barranc de la Pedregosa, va altre cop al Coll de l’Andreu, que ja recordarem. Tota l’estona tindrem espectaculars vistes sobre el riuet de la Gritella, infinites possibilitats de veure àligues, astors i falcons, i un dels paratges més salvatges de la serra. Sens dubte, aquest sector hauria de ser declarat Reserva Integral dins el Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

En Jordi Prat ha fet un track a Wikiloc que ens pot servir perfectament:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=583465

Ambients.

Cingles, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, alzinar i matollars diversos.

Recomanacions especials.

No hi anirem en Setmana Santa, ni els caps de setmana del juliol i l’agost, des que es pot arribar a Siurana per carretera asfaltada s’hi concentra més gent que a la Rambla Nova de Tarragona, podria resultar ferida la nostra sensibilitat ecològica.

Molt i molt recomanable quedar-se a dormir a Siurana, amb la qual cosa farem el recorregut en dos dies, les postes i sortides de sol, amb l’embassament, el Montsant i els cingles…increïble, s’ha de viure.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Arquitectònicament i històricament també és molt important, Siurana, malgrat que avui ja no hi visqui gairebé ningú, va ser el darrer bastió dels àrabs al nostre país, veurem el famós Salt de la Reina Mora, amb la llegenda, l’església, el castell, etc.

Escalada esportiva, sens dubte la Meca dels afeccionats, encara que sembla que sols hi ha alemanys, els del país quasi no s’hi atansen, potser és perquè hi ha força grau –força dificultat- no ho sabem, però la roca és meravellosa, en tots el aspectes.

Evidentment, refugi guardat tot l’any, gran ambient, una mica elitista, això sí. Possibilitat d’acampar si ho fem a l’estil pernoctar, és a dir, parem la tenda al vespre i la traiem al matí següent.

No hi ha gaires alternatives al camí exposat, si no és que volem allargar moltíssim l’excursió, ja es veu per l’orografia del terreny, extremadament abrupte, hem anat sempre cercant el camí més amable.

Capafonts i Prades.

13. Capafonts, l’Abellera, Sant Roc i Prades.

Un paratge forestal de primer ordre, amb la presència constant de cingleres esparses, que, si bé no són de l’entitat i grandària de les que podrem trobar a altres excursions, no per això són menys interessants, tant des del punt de vista faunístic, precisament per la seva escassetat, com des del punt de vista geològic, per la seva composició diferent, que les fa presentar aquesta coloració tan especial. No en va Prades és la Vila vermella.

Pel que fa a vegetació, ja ho hem dit, en aquest recorregut gaudirem de boscos abundants i, sobretot, molt variats, amb planifolis de diverses espècies i pins rojos de prou entitat, molta ombra, tot plegat. Aquí també paga la pena parar atenció a l’estrat arbustiu, estepes i altres, i, fins i tot, a l’herbaci.

Durada: 3 hores.

Desnivell: 350 m.

Accés.

A Capafonts hi podem arribar exactament com hem explicat per a Mont-ral, però seguint per la TV–7041 sense entrar al poble, la millor alternativa si venim de Valls. Si venim de Montblanc, passant de llarg Farena, que també hem explicat, i agafant la carretera cap a la dreta quan hi arribem, la mateixa que hem dit suara.

Si venim de Reus, podem arribar-nos a Prades per la T–701, pel Coll d’Alforja, Cornudella i Albarca –també ho hem explicat- aleshores seguim cap a Mont-ral.

Finalment, també podem venir per Poblet i Prades, per la T–700.

És el segon poble més habitat de les Muntanyes de Prades, tot i que hi ha molts dels seus habitants que no hi treballen, sols hi viuen o hi tenen casa, això fa que comptem amb molts serveis, com ara piscina pública, escola, bar…

Descripció.

Sortirem del poble enfilant el camí del cementiri, passarem pel davant i seguirem remuntant la pista en direcció al Mas del Dineral, però ben aviat trobarem una cruïlla, anirem cap a l’esquerra, planejant, per sota d’un turó que ja ens tapa el poble i va cap a un àrea recreativa, amb una bassa i fogons, seguirem la pista principal cap al barranc dels Rebollans, comencem el bocí de bosc més espès, passem pel bosc de la Mistera, trobarem sols un parell de cruïlles i anirem sempre a la dreta, amunt, farem cap a la pista principal de Prades a l’Abellera, és el Coll de Sant Roc, hi ha una petita ermita, si anem a  la dreta, cap a l’ermita de l’Abellera, contemplarem el paisatge i les vistes sobre el gran domini forestal, els Motllats, la Serra del pou, Puig de Marc. Davant nostre, Capafonts, Gallicant, La Mussara, etc. fins i tot el Montmell.

Si és primavera, totes les espècies de mallerengues canten, el raspinell, el bruel i el mosquiter pàl·lid. Els corbs, omnipresents a qualsevol època de l’any, i les àligues marcenques se cerneixen per a capturar alguna serp.

Finalment, tornarem al mateix lloc, o, si no hi hem anat, agafarem la pista cap a l’esquerra, arribarem a Prades, una visita molt i molt interessant, a més, és el poble més gran i el que dóna nom a tota la serralada.

Podrem observar roures rebolls i valorar l’impacte del turisme sobre l’entorn, ja que hi ha el càmping, molts xalets i apartaments i, ja ho hem dit, la població més gran dins la serralada, amb conreus i plantacions forestals.
Un altre cop, el que signa Matorro ha fet el track més assimilable a aquesta excursió, la qual cosa hem d'agrair, el trobareu a wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2670601

Ambients.

Roureda, pineda de pi roig i cingleres.

Recomanacions especials.

Serà especialment profitosa la visita a la primavera, a més del què ja hem dit de la vegetació, s’afegeix l’interès de la migració, que també presenta una varietat i abundància extraordinàries, també és adient a l’estiu, per l’ombra. Però pot ser una mica frustrant i decebedor a l’hivern, ja que, malgrat que és quan estarem més tranquils, és fàcil que hi hagi boira i quasi segur que farà fred i els animals seran més difícils de detectar.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si volem entrar a l’Abellera, hem de tenir en compte que és tancat amb clau, la podem aconseguir a la botiga de davant del bar de sota els porxos de la plaça de Prades, Cal Tomaset, és un bar molt típic que ens queda just al davant quan entrem a la plaça per sota l’arc de vora l’església, no té pèrdua.

La Roca foradada, un paratge de gran bellesa una mica espatllat per la construcció d’un llac, el podrem trobar per un deliciós caminet que surt a la urbanització a l’extrem O, tothom ho coneix, si no ho trobem, preguntant hi arribarem segur.

Hi ha un arbre monumental a la vora de la carretera de Mont-ral, just abans de la cruïlla de la pista de Siurana, és una pomera, el Perelloner del Citerer, està senyalitzat.

Diverses fonts interessants, especialment la Font Blanca, a la banda esquerra a la carretera de Vilanova i Poblet, hi ha uns arbres molt grans, un dels quals mort d’un llamp, i aigua molt bona. 

Prades.

9. Prades, el Tossal de la Baltasana.

La pujada al Tossal de la Baltasana, considerat sovint el cim de les Muntanyes de Prades, amb visita a l’únic bosc de roure reboll de Catalunya, és obligada des del punt de vista naturalístic, no pot faltar en cap recull d’itineraris d’aquest tipus, així és que l’hem inclòs sense dubtar-ho. Repetim, és un bosc endèmic a nivell de Catalunya estricta, i si anem als Països Catalans, sols en trobem un altre exemple a Penyagolosa, al País Valencià.

El fet de ser únic quant a vegetació no és casual, ni tampoc és aïllat, volem dir que, molt probablement, el fet de ser un dels primers paratges protegits del país i del Món –sobre el segle XIV- ha possibilitat la pervivència d’un bosc tan especial, segurament més freqüent abans. I la presència de roure reboll, lligada a un substrat silici i a una alçada determinada, també comporta algunes presències molt particulars quant a fauna.

Durada: 3 hores.

Desnivell: 250 m.

Accés.

A Prades hi podem arribar de molt diverses formes, des de La conca de Barberà, des de Montblanc, per la  N-240 a l’Espluga, després, passarem per Poblet i, per la T-700 anirem pujant i sols trobarem la cruïlla de Vilanova de Prades (TV-7005), que deixarem a la dreta, ben aviat hi arribarem. Des de Reus el que és més pràctic és pujar per la C-242, pel coll d’Alforja, Cornudella i la T-701, cap a la dreta en arribar a la cruïlla d’Ulldemolins, però també hi podem pujar per la Mussara i la Febró (T-704). Des de Valls, per la TV-7041, Alcover, la cap a Mont-ral i després seguir cap a Capafonts i, a la cruïlla de La Febró, anar cap a la dreta pel coll, ja planejant.

Descripció.

Caminarem per pista forestal, sortirem de Prades per un carrer del poble, senyalitzat com a GR, és el que hi ha just abans de passar el pontet des de Poblet. Una mica de pujadeta i toparem amb la tanca de la bassa d’aigua del poble, és molt gran, no ens podem equivocar.

Aquí deixarem el GR i anirem cap a l’esquerra, per un camí una mica més petit, puja molt i fa molts tombs, és el moment en què passem per una de les millors zones de roure reboll.

Arribarem al Coll del Bosc, aquí es creuen diversos corriols i pistes, agafarem el senderó de l’esquerra, el que puja molt fort i directe al cim. Ben aviat, en una pujada vertiginosa, ens hi plantarem, assolirem una de les millors perspectives d’aquestes serralades i les dels voltants, hi ha una taula que ens ajudarà a interpretar aquestes extraordinàries vistes, si tenim la sort que fa un bon dia, podrem veure perfectament els Pirineus de Ripoll-Benasque (és una broma, ens havíem viciat de com s’acostumen a nomenar els Ports) , el Montsec, etc.

Per a baixar utilitzarem la pista dels vehicles, baixarem molt fort al principi, després, a la primera cruïlla, a l’esquerra, ara travessem la Pineda primària de pi roig, un bosc també únic i espectacular, de tanta vàlua com el propi bosc de roure reboll, sens dubte.

Abans que no ens n’adonem, haurem arribat al Coll del Bosc altre cop, ara agafarem una pista al nord-oest, que ens farà baixar tranquil·lament fins al carrer per on hem començat, així podrem aprofitar l’ocasió per a observar fauna. La millor oportunitat, sens dubte, per a veure el Pica-soques blau, si no en coneixem el cant, ens costarà de detectar-lo, però si parem atenció a un sorollet semblant als picots, però més baix i melodiós, podrem gaudir amb l’observació del seu diminut autor, bellament acolorit i de conducta curiosa.

També podem veure algun rapinyaire, com ara una marcenca o un astor, però cal fixar-se ara en petits moixons forestals, com ara les mallerengues, els picots, tallarols, etc.
Un altre track signat per Matorro a Wikiloc ens farà perfectament el fet:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2670601

Ambients.

Roureda de roure reboll i pineda de pi roig.

Recomanacions especials.

Aquest itinerari cal fer-lo, si més no, dos cops; A la primavera i a la tardor, al començament de la primavera, quan les fulles del roure reboll estan apuntant a sortir, són d’un color rosa molt espectacular, les haurem de mirar de prop,  això sí, però segons el grau de desenvolupament variable per zones, podem obtenir unes vistes molt peculiars. De la mateixa manera, hi ha a la tardor la particularitat de les fulles marcescents és a dir, que no cauen, i si no ha fet encara cap ventada forta, com que encara no hauran caigut, entre les fulles seques i les barbes de frare, que són els líquens que pengen dels troncs, el bosc té un aspecte realment fantasmagòric.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Prades és la Vila vermella, la plaça porxada, amb la font rodona no ens l’hem de perdre, també podem passejar tranquil·lament pels seus carrers i comprar algun producte d’aquí, com ara de pa o pastisseria. És el poble més gran, el que dóna nom a tota la serralada, i el més poblat amb diferència.