El Torrent de la Llúdriga, a Capafonts.

25. Capafonts, torrent de la Llúdriga i Cova de les Gralles.

Excursió curta però intensa, paisatge únic i impressionant, l’autèntic Duomo de les Muntanyes de Prades. La caminada transcorre pràcticament sempre per un paisatge forestal ben espès. Boscos únics, esponerosos i inacabables, molts cingles calcaris, dels que ja estem acostumant-nos a gaudir.

En Toni Planas ha penjat un track a Wikiloc amb una ruta molt similar a aquesta, el trobareu aquí:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=642183

Durada:  2 hores i mitja. 

Desnivell: 200 m.

Accés.

Comencem des de Capafonts, on ja hem descrit un altre itinerari, el 13, a l’ermita de l’Abellera i Sant Roc.

Descripció.

Començarem seguint la carretera de Mont-ral, cap a sud del poble. En un retomb ben pronunciat ja trobarem l’entrada de la pista , encimentada al principi i senyalitzada. Creuarem el torrent del Ribatell i anirem seguint aquesta pista tota l’estona; no hi ha possibilitat de pèrdua, ja que tots els camins que ens creuarem es veu ben clar que van a trossos de conreus i horts particulars.

Estem passant per un bosc ben interessant, amb pi roig alternant amb alzinar, molta ombra i molts ocellets petits; més difícil serà observar algun rapinyaire, encara que la presència de la marcenca, el falcó,. L’astor i l’esparver és constant.

La pista s’acaba a la font de la Llúdriga, indret obac i agraït a l’estiu; ja no hi ha llúdrigues, de moment, és clar, però és molt interessant d’bservar la vegetació, que ha donat exemplars excepcionalment alts de diverses espècies, per la dura competència per la llum, que podrem comprovar que és escassa al mig del bosc, encara que sigui ple migdia. Evidentment, també hi ha altres presències de fauna, que anirem descobrint.

Ara ens haurem de buscar una mica la vida. Hem optat per pujar per la mateixa llera del torrent;  hi ha algun tros on ens caldrà grimpar. També hi ha una cruïlla. El barranc de la Font Nova és el de la dreta. Aquest paratge és molt interessant; és com fer barranquisme, però al revés, de pujada, molt bell, amb trams d’escales i caos de pedres. Ens podem mullar una mica, depenent de l’època de l’any.

Sobtadament, arribarem  a la Cova de les Gralles, una increïble sala que supera en bellesa qualsevol nau de catedral. Hi ha fins i tot una dutxa natural. Els ocells no deixen d’assenyalar-nos la seva presència, però no hi ha cap gralla; com a molt, corbs i cornelles, però les gralles també han desaparegut, com les llúdrigues.

Per a tornar, hem de cercar un corriol que surt del mig del bosc, just al front d’on cau l’aigua, quasi tocant, una mica a l’esquerra del torrent. És un camí ben marcat, també totalment ombrívol, molt més amable que la pujada que hem fet pel torrent. Ara tenim més perspectiva sobre la vall; podem veure algun ocell gran. Al cap de poca estona ja trobarem la cruïlla; agafarem el camí que diu “a Capafonts pel torrent de la Llúdriga”; després una forta baixada ens durà novament a la pista per on hem pujat.

Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, matollars diversos.

Recomanacions especials.

Magnífica excursió per fer a ple estiu: sempre anirem per l’ombra. També ideal a la primavera, pel que hem comentat de l’esponerosa vegetació, i la particularitat de la fauna, especialment activa en aquesta època de l’any.

Si ens hem quedat amb les ganes d’un autèntic bany, podem anar fins al Gorg de l’Olla, ja a Farena. O, més urbanita, a la piscina del poble.

Molt de compte amb la mosca negra, Simulum ornatum, hi és abundant i pica. Hi ha un producte que va molt bé per a mantenir-la lluny, el Natural Honey de llet d’ametlles.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si encara tenim forces i, sobretot, temps, també podem allargar l’excursió i pujar fins als Motllats, tot seguint el sender des de la cova de les Gralles cap a dalt enlloc de cap a baix. Els Motllats són un paratge únic i excepcionalment ric en fauna i orquídies, molt tranquil a qualsevol època de l’any. Podem passar pel Pont de Goi, per la Creu Trencada i tornar a Capafonts per la Serra Plana, que ens permet la visita al Picorandan. Tots aquests paratges són de gran bellesa i amb molta vista, molt més recomanables a l’hivern i a la tardor, però bons a qualsevol estació.

Naturalment, si anem amb nens petits o per qualsevol altra causa, no tenim ganes de complicar-nos la vida, farem tota l’excursió pel camí. Cal parar atenció al que surt a uns 200 m abans d’arribar a la font de la Llúdriga. Ens perdrem l’espectacle del barranc, però, és clar, tot no pot ser.

Capafonts i Prades.

13. Capafonts, l’Abellera, Sant Roc i Prades.

Un paratge forestal de primer ordre, amb la presència constant de cingleres esparses, que, si bé no són de l’entitat i grandària de les que podrem trobar a altres excursions, no per això són menys interessants, tant des del punt de vista faunístic, precisament per la seva escassetat, com des del punt de vista geològic, per la seva composició diferent, que les fa presentar aquesta coloració tan especial. No en va Prades és la Vila vermella.

Pel que fa a vegetació, ja ho hem dit, en aquest recorregut gaudirem de boscos abundants i, sobretot, molt variats, amb planifolis de diverses espècies i pins rojos de prou entitat, molta ombra, tot plegat. Aquí també paga la pena parar atenció a l’estrat arbustiu, estepes i altres, i, fins i tot, a l’herbaci.

Durada: 3 hores.

Desnivell: 350 m.

Accés.

A Capafonts hi podem arribar exactament com hem explicat per a Mont-ral, però seguint per la TV–7041 sense entrar al poble, la millor alternativa si venim de Valls. Si venim de Montblanc, passant de llarg Farena, que també hem explicat, i agafant la carretera cap a la dreta quan hi arribem, la mateixa que hem dit suara.

Si venim de Reus, podem arribar-nos a Prades per la T–701, pel Coll d’Alforja, Cornudella i Albarca –també ho hem explicat- aleshores seguim cap a Mont-ral.

Finalment, també podem venir per Poblet i Prades, per la T–700.

És el segon poble més habitat de les Muntanyes de Prades, tot i que hi ha molts dels seus habitants que no hi treballen, sols hi viuen o hi tenen casa, això fa que comptem amb molts serveis, com ara piscina pública, escola, bar…

Descripció.

Sortirem del poble enfilant el camí del cementiri, passarem pel davant i seguirem remuntant la pista en direcció al Mas del Dineral, però ben aviat trobarem una cruïlla, anirem cap a l’esquerra, planejant, per sota d’un turó que ja ens tapa el poble i va cap a un àrea recreativa, amb una bassa i fogons, seguirem la pista principal cap al barranc dels Rebollans, comencem el bocí de bosc més espès, passem pel bosc de la Mistera, trobarem sols un parell de cruïlles i anirem sempre a la dreta, amunt, farem cap a la pista principal de Prades a l’Abellera, és el Coll de Sant Roc, hi ha una petita ermita, si anem a  la dreta, cap a l’ermita de l’Abellera, contemplarem el paisatge i les vistes sobre el gran domini forestal, els Motllats, la Serra del pou, Puig de Marc. Davant nostre, Capafonts, Gallicant, La Mussara, etc. fins i tot el Montmell.

Si és primavera, totes les espècies de mallerengues canten, el raspinell, el bruel i el mosquiter pàl·lid. Els corbs, omnipresents a qualsevol època de l’any, i les àligues marcenques se cerneixen per a capturar alguna serp.

Finalment, tornarem al mateix lloc, o, si no hi hem anat, agafarem la pista cap a l’esquerra, arribarem a Prades, una visita molt i molt interessant, a més, és el poble més gran i el que dóna nom a tota la serralada.

Podrem observar roures rebolls i valorar l’impacte del turisme sobre l’entorn, ja que hi ha el càmping, molts xalets i apartaments i, ja ho hem dit, la població més gran dins la serralada, amb conreus i plantacions forestals.
Un altre cop, el que signa Matorro ha fet el track més assimilable a aquesta excursió, la qual cosa hem d'agrair, el trobareu a wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2670601

Ambients.

Roureda, pineda de pi roig i cingleres.

Recomanacions especials.

Serà especialment profitosa la visita a la primavera, a més del què ja hem dit de la vegetació, s’afegeix l’interès de la migració, que també presenta una varietat i abundància extraordinàries, també és adient a l’estiu, per l’ombra. Però pot ser una mica frustrant i decebedor a l’hivern, ja que, malgrat que és quan estarem més tranquils, és fàcil que hi hagi boira i quasi segur que farà fred i els animals seran més difícils de detectar.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si volem entrar a l’Abellera, hem de tenir en compte que és tancat amb clau, la podem aconseguir a la botiga de davant del bar de sota els porxos de la plaça de Prades, Cal Tomaset, és un bar molt típic que ens queda just al davant quan entrem a la plaça per sota l’arc de vora l’església, no té pèrdua.

La Roca foradada, un paratge de gran bellesa una mica espatllat per la construcció d’un llac, el podrem trobar per un deliciós caminet que surt a la urbanització a l’extrem O, tothom ho coneix, si no ho trobem, preguntant hi arribarem segur.

Hi ha un arbre monumental a la vora de la carretera de Mont-ral, just abans de la cruïlla de la pista de Siurana, és una pomera, el Perelloner del Citerer, està senyalitzat.

Diverses fonts interessants, especialment la Font Blanca, a la banda esquerra a la carretera de Vilanova i Poblet, hi ha uns arbres molt grans, un dels quals mort d’un llamp, i aigua molt bona. 

Farena i Capafonts.

10. Farena, ermita de Barulles i Capafonts.

Ja ho hem dit abans, Farena és un poble preciós, com un pessebre al bell mig de les Muntanyes de Prades, un punt cèntric per a qualsevol excursió i una joia arquitectònica, faunística i paisatgística. Ja hem fet un recorregut pel Mas de Mateu i en farem un altre pel riu Brugent, però ara proposem una excursió força agradable i fàcil, molt apropiada per l’estiu, ja que passarem pel, segurament, millor  gorg del riu Brugent, el Toll de l’Olla, una piscina incomparable on podrem practicar el salt des de diversos punts amb alçades diferents.

Pel que fa a fauna i flora, podem remetre’ns als comentaris fets a l’altre recorregut pel riu Brugent, aigües, avall, ja que és del tot similar. Fixem-nos que no hi ha crancs autòctons, varen desaparèixer per causa de l’afanomicosi, una malaltia vírica.

Durada: Sobre les 3 hores.

Desnivell: 100 m.

Accés.

Ja hem descrit l’arribada a Farena, si ho volem, per a variar, podem començar l’itinerari al revés, des de Capafonts.

Descripció.

Començarem a caminar pel final del poble de Farena, quan seguim la carretera en direcció a Mont-ral, trobarem un tomb en angle recte i un gran pi que li fa ombra, just abans hi ha el començament del sender de Mas d’Antoni, és vora un marge de pedra prou nou –excepcionalment nou- hi ha senyals de PR, les seguirem. El camí és força clar i trepitjat, segueix sempre planejant i travessa un parell de torrents. Aquí és on sempre hi ha abellars, algun sender surt a la dreta i ens portaria a parades de castanyers, de gran interès, sobretot a la tardor.

Hi ha la cruïlla, també senyalitzada, del toll de l’Olla, però nosaltres hem optat per a deixar aquesta visita per al final, seguirem fins al Mas.

Al Mas, habitat tot l’any, hi ha gossos –és possible que ens segueixin tota l’excursió- i altres pistes del fet de ser habitat, siguem respectuosos. Passarem per damunt i seguirem el camí remuntant la vall, hi ha una pista dolenta, que ens durà enmig de conreus, anem cap al Collet del Mas d’Antoni, seguirem la pista fins que es torna més bona, aleshores és una bona ocasió per a gaudir de la Natura sense preocupar-nos del camí, sols hi ha una pista i ens porta directa fins a l’ermita de Les Barrulles, un racó idíl·lic, hi farem parada, hi ha aigua, taules, etc.

Seguirem per pista fins al poble, hi ha un petit pont de pedra sota, allí seguirem el senderó que va vora el riu, una mica intuïtivament, quasi sempre per l’esquerra –sempre mirarem aigües avall, com sabem, per a saber el costat- seguirem i passarem sota uns pollancres, un parell de molins quasi sota del Mas de Fortet i la Manugra, cap a Mas d’Antoni altre cop, allí seguirem la pista principal, la que accedeix al mas des del poble, a l’esquerra, just vora una cadena que sempre és oberta, surt el senderó del Toll de l’Olla, ara sí que hi baixarem, el camí és evident, el que hi fem ja dependrà del temps horari, del temps atmosfèric i de les nostres ganes, però de ben segur que serà una parada agraïda.

Finalment, tornarem a pujar a la pista i ens arribarem al poble de Farena per un camí forestal ben pla i ombrívol, al principi, i una carretera petita, després de la porta a l’esquerra, que ens hi durà ben aviat.

També podem optar per passar a l’altra banda i cercar el camí pel que hem vingut, fins a aquella cruïlla que no hem agafat.
En Matorro altre cop ens ha facilitat, mitjançant Wikiloc, el track millor per a aquesta escursió:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3105848

Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, alzinar, conreus -avellaners- i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Ho repetim, un itinerari ideal per a l’estiu, no passarem massa calor ja que la tornada és molt protegida per vegetació, a més, el bany és d’obligat compliment –quasi- Però també és ideal a la primavera, l’exuberància de la vegetació és digna de veure, hi descobrirem multitud d’espècies d’orquídies, a més, moltes papallones i els ocells, que ens saturaran amb els seus cants.

Compte amb les abelles, hi ha arnes a diversos punts, sobretot prop de Farena, també amb els simúlids –mosques negres-, piquen i xuclen sang i cuïcs, una espècie de mosquit molt petita i de color clar, que també s’alimenta de la nostra sang.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Per aquesta zona ja plantegen diverses alternatives, a més, ja hem suggerit que cal visitar l’interior, el nucli antic de Farena. També ens podem arribar al molí de les truites, una antiga piscifactoria amb un torrentet i uns racons de gran interès faunístic i botànic.

A la zona hi ha un dels pocs exemples d’utilització didàctica de les Muntanyes de Prades, el Mas de Fortet, si bé notarem una certa manca de rigor pel que fa a construccions dins un Espai d’Interès Natural.