Prades i Siurana.

21. Prades, Siurana i la Gritella.

Prades, la vila vermella, no podia faltar un itinerari pel preciós bosc de la serra de la Gritella, entre Prades i  Siurana, un lloc ideal per a intuir, i potser comprovar, la presència de cabirols, saber de l’antiga presència de llops i gaudir de paisatges per a recordar i repetir.

Durada:  4 hores

Desnivell: 250 m.

Accés.

Itinerari des de Prades, ja l’hem explicat al del Tossal de la Baltasana, itinerari 9.

Descripció.

El camí comença a la vora de la carretera de Capafonts o la Febró (T–704) al costat d’una casa, i és senyalitzat per una creu de terme. Anem seguint més o menys recte amb algunes possibilitats diferents, de tota manera, no ens serà difícil arribar a la pista  de Siurana, senyalitzada, la seguim i anem cap al Coll de l’Andreu, hi ha senyals que ens ajudaran.

Ara un tros de sender no apte per a vehicles, quan comença a planejar, trobarem un senyal, anem cap a l’esquerra, és un tram de pedres, tornem a trobar la pista al cap d’una estona, hi pugem. Ara anirem caminant sempre pel mig del bosc, pujant i baixant, pi roig i alzines, moltes possibilitats de veure fauna, i, sobretot, de sentir-ne,  sols una cruïlla, al principi, anem a la dreta. Estem travessant la carena de la serra de la Gritella, observem el fort contrast entre el vessant obac i el solell –és el que trepitgem- ho podrem fer molt bé si ens desviem una mica cap a algun grau, especialment el del Llop, magnífica vista sobre el Montsant i el bosc del Lluc.

Ara comencem ja a baixar, un altre cop a la dreta en una cruïlla, deixarem uns quants camins que, clarament, se’n van a la dreta o a l’esquerra, nosaltres seguirem sempre pel més evident, ben aviat arribarem a la carretera de Cornudella a Siurana, de seguida tindrem una bona panoràmica del poble.

Arribarem al poble, ben bé val una visita, sense por de repetir-nos, direm que és un dels més espectaculars i singulars del nostre país.

Quan ja l’haguem visitat bé, entretenint-nos en els seus racons i vistes, tornarem pel camí del Mas de la Barba i Mas de l’Estremenyo, senyalitzats. És una pista que surt dels Masets, prop de la font de l’Aubergada i del grau dels Masets, travessarem per un senderó el torrent del Carcais i, prop del barranc de la Pedregosa, va altre cop al Coll de l’Andreu, que ja recordarem. Tota l’estona tindrem espectaculars vistes sobre el riuet de la Gritella, infinites possibilitats de veure àligues, astors i falcons, i un dels paratges més salvatges de la serra. Sens dubte, aquest sector hauria de ser declarat Reserva Integral dins el Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

En Jordi Prat ha fet un track a Wikiloc que ens pot servir perfectament:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=583465

Ambients.

Cingles, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, alzinar i matollars diversos.

Recomanacions especials.

No hi anirem en Setmana Santa, ni els caps de setmana del juliol i l’agost, des que es pot arribar a Siurana per carretera asfaltada s’hi concentra més gent que a la Rambla Nova de Tarragona, podria resultar ferida la nostra sensibilitat ecològica.

Molt i molt recomanable quedar-se a dormir a Siurana, amb la qual cosa farem el recorregut en dos dies, les postes i sortides de sol, amb l’embassament, el Montsant i els cingles…increïble, s’ha de viure.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Arquitectònicament i històricament també és molt important, Siurana, malgrat que avui ja no hi visqui gairebé ningú, va ser el darrer bastió dels àrabs al nostre país, veurem el famós Salt de la Reina Mora, amb la llegenda, l’església, el castell, etc.

Escalada esportiva, sens dubte la Meca dels afeccionats, encara que sembla que sols hi ha alemanys, els del país quasi no s’hi atansen, potser és perquè hi ha força grau –força dificultat- no ho sabem, però la roca és meravellosa, en tots el aspectes.

Evidentment, refugi guardat tot l’any, gran ambient, una mica elitista, això sí. Possibilitat d’acampar si ho fem a l’estil pernoctar, és a dir, parem la tenda al vespre i la traiem al matí següent.

No hi ha gaires alternatives al camí exposat, si no és que volem allargar moltíssim l’excursió, ja es veu per l’orografia del terreny, extremadament abrupte, hem anat sempre cercant el camí més amable.

Siurana.

11. Siurana, la Trona.

Aquesta ruta també era obligada, no es pot concebre un recull d’excursions a les Muntanyes de Prades que no inclogui una visita als espectaculars i únics cingles de Siurana, lloc privilegiat per la seva estètica, entorn, història, possibilitats esportives, etc.

A més, és sens dubte un dels pobles més bells i inoblidables del nostre país, la jornada serà, de ben segur, complerta.

És evident que allò que destaca més és la fauna rupícola, els grans rapinyaires, els ballesters, roquerols, merla blava, etc. Però també gaudirem de la vegetació, els racons de ribera hi són excel·lents i també hi ha impressionants masses forestals.

Durada: 2 hores.

Desnivell: 350 m.

Accés.

A Siurana hi arribem des de Reus o Falset fins a Cornudella, per la carretera C-242, després, passat el poble cap a Prades, a uns 200 m. trobem la cruïlla a la dreta, és una pista forestal esdevinguda carretera, va directa a Siurana passant per darrere del Tossal i sota Siuranella.

Descripció.

Començarem a caminar des del mateix Siurana, cap a l’E, per la mateixa carretera, quan comencem a trobar les runes del castell ja veurem un senderó que hi puja, i que després va cap al cingle, és el camí de la Trona, ens hi arribarem, no hi ha pèrdua, és una formació rocosa digna de veure-la, amb una imatge molt interessant sobre l’embassament.

Ara ens complicarem una mica la vida, en lloc de seguir el camí de la Trona, agafarem el senderó de la Tornera, un autèntic grau que ens farà, fins i tot, grimpar una mica. A dalt de tot, la pista, que agafarem cap a la dreta. La seguirem tota l’estona, així podrem contemplar el paisatge i la fauna, evidentment, en trobar la cruïlla, no agafarem la que baixa cap a Cornudella, sinó la que va cap a Prades, més dolenta.

Deixarem un parell de camins que ens surten a la dreta, fixem-nos en el segon, el que du al Mas de la Barba, més endavant ho comentarem. Quasi immediatament, agafarem un senderó a l’esquerra, que baixa dret cap al barranc, passarem per una font, la de l’Aubergada, i arribarem a una pista, que agafarem cap a l’esquerra. Més endavant, en una cruïlla, agafarem la de l’esquerra, seguidament, en deixem una altra a l’esquerra, també.

Quan se’ns acaba la pista, en una clariana, esdevé sender, hi baixarem cap a l’esquerra, cap al Coll del Grau Tallat, ara baixarem fort, però en un camí força vistós i per a gaudir.

Quan acabem aquest espectacular tram, serà perquè hem arribat a la carretera de Cornudella, òbviament, anirem cap a l’esquerra per a tornar a Siurana, però no cal que la seguim tota l’estona, podem trencar per un senderó que ens trobarem, que travessa la carretera venint des de Cornudella, és molt dret, però ens estalviarà temps si tenim pressa. Si no en tenim, podem seguir la mateixa carretera, així podrem gaudir més de l’observació de l’entorn.
El track en aquesta ocasió el signa senderismoracons, i és a Wikiloc, com sempre:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2500642

Ambients.

Cingles, pineda de pi roig i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Siurana és molt bell, però també molt conegut, si podem, hi anirem en un dia laborable, per a evitar aglomeracions, ja que també és petit.

És molt recomanable quedar-s’hi a dormir, hi ha diferents possibilitats, les vistes crepusculars són úniques, especialment les postes al Priorat amb el Montsant presidint-ho tot.

 Alternatives i altres interessos opcionals.

Una variant molt i molt recomanable, agafar el camí del Mas de la Barba –l’hem indicat abans- i el riuet de la Gritella, hi ha una alzina immensa, realment monumental i amb una força imposant, alhora, les possibilitats de veure grans rapinyaires són quasi segures, la darrera vegada que hi vàrem ser, hi volava un voltor a la recerca de nous territoris. Si hi hagués menjar, els voltors ben aviat tornarien a poblar aquestes serralades.

La pista de Prades, recentment apriada, és una altra alternativa molt interessant, si no tenim temps, la podem fer en cotxe, amb parada obligada al Grau del Llop, amb una vista preciosa sobre el vessant nord de la Gritella, el Bosc i el Mas del Lluc, Albarca i el Montsant.