Farena, el Brugent.

18. Farena, Riu Brugent.

Descobrirem un indret de gran bellesa i riquesa natural d’aquestes muntanyes, recorrerem un riu truiter on encara hi viuen el turó i la merla d’aigua. En definitiva, no cal ser gaire entès en natura per a recomanar un recorregut de tres o quatre hores per un dels dos rius més ben conservats i bells de la zona, el Brugent.

Sortirem de Farena, un poble autènticament de postal i podrem recuperar la temperatura i alleujar-nos de la suada en les fresques aigües del riu.

És fàcilment observable la gran diferència de vegetació entre els vessants solells i els obacs, als primers, dominen les pinedes, variant entre pi blanc i pi roig segons les alçades. Als segons, alzinars amb més o menys presència d’altres caducifolis, sobretot roures però moltes blades i aurons.

Durada: 3 – 4 hores.

Desnivell: 300 m.

Accés.

Ja ho hem descrit a l’itinerari de la Mola Roquerola, deixarem el cotxe a la Plaça de l’Era de Farena, amb total tranquil·litat, començarem l’itinerari des d’ací mateix.

Descripció.

De moment, ens endinsarem cap a l’interior del poble per damunt de la plaça, seguint el carrer que va més pla, en direcció a Capafonts, passarem pel mig de la plaça i seguirem avall, cap al pont del riu, una mica per on voguem. Ben aviat farem cap al pont nou, el que es va construir després que la riuada del 94 s’emportés el que hi havia, que era més avall. Fixem-nos que hi ha un gran freixe, aquest va ser dels pocs arbres que va resistir.

Agafarem el curs del riu i el seguirem avall per la seva llera dreta, que és també la nostra dreta, ja que portem el mateix sentit que el riu. Passarem per sota la Paret Blanca i la Roca Molnera, dues impressionants masses de roca que s’enlairen molt amunt, són les Big Wall de les Muntanyes de Prades, però, atenció, ja no si pot escalar, aquestes parets varen ser equipades fa molts anys, actualment la legislació és molt més estricta i no permet escalar, com ja hem dit, a cap paret inclosa al PEIN on hi criin espècies protegides sensibles. Trobarem un senyal que ho indica a l'entrada de Farena, així com a altres indrets de les nostres Muntanyes.

Seguirem baixant, ara passarem prop del Molí de les Truites, l’antiga piscifactoria, el algun punt haurem de creuar el riu, una mica intuïtivament, ja anirem veient el camí, perquè els pescadors el conserven. Hi ha racons molt interessants de bosc de ribera i de boscos d’altres menes. La vegetació és exuberant i variada, hi ha arbres de talla força gran, molta ombra. Arribarem a un indret on hi ha un garbuix immens de pedres i pedretes, el curs del riu es fa difícil de seguir, ho farem com puguem tot seguint les marques dels munts de pedra, a l’estil de l’Himàlaia. Un magnífic toll ens sortirà al pas, és el Toll de l’Esqueix, molt fons, aigua molt neta, molt tranquil, ideal per  a banyar-se, en fi.

Seguirem avall, pel sender dels pescadors i els munts de pedretes, fins a la Xopera del Riu Sec, és un torrent afluent, que ve per l’esquerra, forma una zona on la vall s’obre i hi ha un bosc de ribera molt interessant i variat.

Pel curs del Riu Sec, cap a l’esquerra, hi puja una pista, no n’hi ha d’altre, la seguirem, amunt, és força marcada encara que es transita molt poc, malgrat això, sols al principi, a l’aiguabarreig amb el Brugent, es va perdre totalment amb la riuada. Però després es pot seguir perfectament. Fa pujada i hi ha estones sense ombra, però més aviat del que ens pensem arribarem a la carretera de Farena, la seguirem cap al poble.

Un cop més, és Matorro qui ens ha fet un track assimilable i l'ha penjat a Wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3105848

Ambients.

Bosc de ribera, alzinar, pineda de pi blanc i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Una mica, ja ho hem explicat al de la Mola Roquerola, poca cosa més a afegir, sols, és clar, que ara és estiu i bé molt de gust un bany. Hi ha diversos tolls on es pot fer al riu, és molt més gratificant, és clar, el bany del final, per la qual cosa es pot anar al Toll de l’Olla o al de la Pastera, els més grans, en direcció al Mas d’Antoni.

Altres interessos opcionals.

Als darrers trossos de carretera abans d’albirar Farena, el bosc sembla que és de molta menys qualitat, molt de pi blanc i alguna alzina, però fixem-nos en la magnífica pinassa que hi ha al final dels conreus de cereal de la nostra esquerra, és el Pi de les Piquetes, un caminet  hi mena, des de la darrera corba a la dreta, es veu perfectament, surt del mateix vèrtex de la corba, en una esplanadeta, recte, se segueix bé, tornarem pel mateix lloc, però també podem cercar la vista del cingle, sobre els indrets d’on venim , vora el riu, no ens pesarà, encara que ens esgarrapem una mica les cames.

Quan som a aquell indret on hem dit que hi ha un garbuix immens de pedres i pedretes, el curs del riu es fa difícil de seguir, hi ha una cova al marge esquerre, aquí podrem pujar, si volem, tot cercant un caminet que va, primer, cap a aquesta cova. Després anirem pujant i arribarem a uns camps d’ordi, que rodejarem per la dreta , així arribem a la carretera de La Riba a Farena i podrem tornar al poble, si és que ens assembla massa llarg el recorregut. Es fa una mica complicat de trobar, però no n’hi ha cap altre de tan clar a l’esquerra.

Tot és interessant, què hi podem afegir? Potser que ens fixem en l’impacte de les dues pedreres que es veuen quan anem pujant per la vall del Brugent, i en què sempre es veu l’església i el campanar de Mont-ral, mentre que, en canvi, Farena t’apareix com de sobte.

Destacar també l'existència de la fiunca Bosc de Vilalta, de l'Obra Social de Catalunya Caixa, que va ser adquirida fonamentalment per a conservar l'àguila perdiuera.

Farena i Capafonts.

10. Farena, ermita de Barulles i Capafonts.

Ja ho hem dit abans, Farena és un poble preciós, com un pessebre al bell mig de les Muntanyes de Prades, un punt cèntric per a qualsevol excursió i una joia arquitectònica, faunística i paisatgística. Ja hem fet un recorregut pel Mas de Mateu i en farem un altre pel riu Brugent, però ara proposem una excursió força agradable i fàcil, molt apropiada per l’estiu, ja que passarem pel, segurament, millor  gorg del riu Brugent, el Toll de l’Olla, una piscina incomparable on podrem practicar el salt des de diversos punts amb alçades diferents.

Pel que fa a fauna i flora, podem remetre’ns als comentaris fets a l’altre recorregut pel riu Brugent, aigües, avall, ja que és del tot similar. Fixem-nos que no hi ha crancs autòctons, varen desaparèixer per causa de l’afanomicosi, una malaltia vírica.

Durada: Sobre les 3 hores.

Desnivell: 100 m.

Accés.

Ja hem descrit l’arribada a Farena, si ho volem, per a variar, podem començar l’itinerari al revés, des de Capafonts.

Descripció.

Començarem a caminar pel final del poble de Farena, quan seguim la carretera en direcció a Mont-ral, trobarem un tomb en angle recte i un gran pi que li fa ombra, just abans hi ha el començament del sender de Mas d’Antoni, és vora un marge de pedra prou nou –excepcionalment nou- hi ha senyals de PR, les seguirem. El camí és força clar i trepitjat, segueix sempre planejant i travessa un parell de torrents. Aquí és on sempre hi ha abellars, algun sender surt a la dreta i ens portaria a parades de castanyers, de gran interès, sobretot a la tardor.

Hi ha la cruïlla, també senyalitzada, del toll de l’Olla, però nosaltres hem optat per a deixar aquesta visita per al final, seguirem fins al Mas.

Al Mas, habitat tot l’any, hi ha gossos –és possible que ens segueixin tota l’excursió- i altres pistes del fet de ser habitat, siguem respectuosos. Passarem per damunt i seguirem el camí remuntant la vall, hi ha una pista dolenta, que ens durà enmig de conreus, anem cap al Collet del Mas d’Antoni, seguirem la pista fins que es torna més bona, aleshores és una bona ocasió per a gaudir de la Natura sense preocupar-nos del camí, sols hi ha una pista i ens porta directa fins a l’ermita de Les Barrulles, un racó idíl·lic, hi farem parada, hi ha aigua, taules, etc.

Seguirem per pista fins al poble, hi ha un petit pont de pedra sota, allí seguirem el senderó que va vora el riu, una mica intuïtivament, quasi sempre per l’esquerra –sempre mirarem aigües avall, com sabem, per a saber el costat- seguirem i passarem sota uns pollancres, un parell de molins quasi sota del Mas de Fortet i la Manugra, cap a Mas d’Antoni altre cop, allí seguirem la pista principal, la que accedeix al mas des del poble, a l’esquerra, just vora una cadena que sempre és oberta, surt el senderó del Toll de l’Olla, ara sí que hi baixarem, el camí és evident, el que hi fem ja dependrà del temps horari, del temps atmosfèric i de les nostres ganes, però de ben segur que serà una parada agraïda.

Finalment, tornarem a pujar a la pista i ens arribarem al poble de Farena per un camí forestal ben pla i ombrívol, al principi, i una carretera petita, després de la porta a l’esquerra, que ens hi durà ben aviat.

També podem optar per passar a l’altra banda i cercar el camí pel que hem vingut, fins a aquella cruïlla que no hem agafat.
En Matorro altre cop ens ha facilitat, mitjançant Wikiloc, el track millor per a aquesta escursió:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3105848

Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, alzinar, conreus -avellaners- i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Ho repetim, un itinerari ideal per a l’estiu, no passarem massa calor ja que la tornada és molt protegida per vegetació, a més, el bany és d’obligat compliment –quasi- Però també és ideal a la primavera, l’exuberància de la vegetació és digna de veure, hi descobrirem multitud d’espècies d’orquídies, a més, moltes papallones i els ocells, que ens saturaran amb els seus cants.

Compte amb les abelles, hi ha arnes a diversos punts, sobretot prop de Farena, també amb els simúlids –mosques negres-, piquen i xuclen sang i cuïcs, una espècie de mosquit molt petita i de color clar, que també s’alimenta de la nostra sang.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Per aquesta zona ja plantegen diverses alternatives, a més, ja hem suggerit que cal visitar l’interior, el nucli antic de Farena. També ens podem arribar al molí de les truites, una antiga piscifactoria amb un torrentet i uns racons de gran interès faunístic i botànic.

A la zona hi ha un dels pocs exemples d’utilització didàctica de les Muntanyes de Prades, el Mas de Fortet, si bé notarem una certa manca de rigor pel que fa a construccions dins un Espai d’Interès Natural.

Farena i La Bartra.

4. Farena, mas de Mateu i La Bartra.

Es tracta d’un itinerari que ens permetrà de visitar una de les zones més impressionants i salvatges de les Muntanyes de Prades. Concretament, passarem pel mateix cor d’aquestes Muntanyes i ens enlairarem fins a una de les típiques Moles que les formen. De ben segur que comprendrem el perquè d’aquest topònim: Roquerola.

Si el dia és bo i hi ha molta visibilitat, tindrem una excursió difícil d’oblidar, ja que podrem contemplar no solament una bona part d’aquestes serres, sinó també un sector important de la comarca i un dels pobles més bells i ben conservats de tot el País.

Això sí, la suada i, a l’hivern, el fred estan assegurats, fa molta pujada i ens movem en un gradient d’alçades des de 600 fins a més de 1.100 m s.n.m. A més, si hi ha visibilitat és perquè fa vent, vent del Nord-oest, Serè o Mestral, que sol ser fred.

Durada: 4hores.

Desnivell: 500 m.

Accés.

Des de Valls, Reus o Montblanc, arribarem a Farena per la carretera de Picamoixons i La Riba (T-742, T-743 i C-240), està perfectament indicat i no hi ha dubte, cap a La Riba, travessem el riu i amunt, ara per la TV-7044. Travessem tot el poble i sortim pel Cap de Riba, la Font de la Cadireta ens queda a l’esquerra, se’ns obre la vall del Brugent, anem pujant, cap cruïlla que ens pugui confondre, passarem de llarg també el Pinetell i l’entrada de la pista-carretera de La Bartra. No trigarem ja gaire a arribar, deixarem el cotxe a l’Era, que és la plaça que hi ha només entrar.

Descripció.

Seguirem la mateixa carretera que ens ha dut, en direcció a Mont-ral, és l’única que hi ha, baixarem en direcció al riu Brugent, però, en trobar un pi molt gros a la vora, a la dreta d’un tomb en angle recte, ja veurem que surt un camí que segueix la mateixa direcció que portem, planeja entre camps de conreu. Compte amb les abelles, n’hi sol haver diverses arnes en aquest primer tram del camí. De tota manera, si és a l’hivern, no ens cal patir, estan molt inactives.

No ens fem il·lusions, ben aviat s’acaba això de caminar pla, a mà dreta surt un camí una mica menys marcat que va pel fons d’un barranc, entre dos turonets. Immediatament, ens endinsem en un bosc  preciós, amb tot de castanyers vells, bells i malalts que ofereixen un aspecte fantasmagòric, sembla que hi hagin de viure gnoms. Estem parlant dels castanyers del Venrell.

Anem pujant sense aturar-nos massa, ja que si perdem l’alè després no hi podrem tornar, quan ja som ben amunt, observarem que un caminet ens du quasi per sota els cingles de la Roquerola de forma paral·lela a ells, en direcció Oest, si hi anem farem cap al Mas de Roquerol, paga la pena, és un Mas-Bauma espectacular, imaginar que aquí hi vivien tot l’any costa una mica. De tota manera, hem de tornar enrere i agafar la pista que se’ns obria al davant abans, quan ens hem desviat del camí. En aquest punt, si caminem a la primavera o a l’estiu, ja haurem entès el nom de Roquerola; els roquerols són omnipresents, els seus vols i els seus crits ho omplen tot, és clar que també hi ha els ballesters, que no passen tampoc desapercebuts, però els primers són molt més abundants.

La pista no la deixarem fins quasi sota mateix de la Mola dels Quatre Termes, on hi ha l’única cruïlla, aquí anirem cap a la dreta, hem passat fa estona pel Mas de Mateu i ara anem cap al Mas de Xuflet, allí seguirem les marques del GR. en direcció a l’E, passarem per sota del Cogullons, llogarret que pertany al TM de Montblanc i que és el més alt de la zona (1.000 m), atenció, aquí hem de deixar el GR. just en el punt que aquest ens menaria vora una bassa de prevenció d’incendis, de plàstic i rodejada d’una tanca, hem de seguir el camí que ens entafora cap al fons de la vall de la Baridana, està senyalat com a PR. ens farà passar pel Clot de la Tanca i, ben aviat, ens farà baixar vertiginosament, tan ràpid que, abans que ens n’adonem, serem a la pista de La Bartra a Rojals.

Ja només cal que anem baixant per aquesta pista, passarem vora el petit poble, segur que sortirà a bordar-nos algun gos, i anirem baixant, ara per una espècie d’asfalt, cruïlla senyalitzada del Mas de Caret a la dreta, nosaltres igual, avall. Una altra cruïlla, aquesta a l’esquerra, és la del Mas del Tous, tampoc l’agafem, però, atenció, una mica més avall hi ha els senyals i la desviació que hem d’agafar, a la dreta, un bell camí que ens menarà, en poca estona, a Farena altre cop, hi entrarem vora el cementiri, no patiu, hi ha poca gent i són molt tranquils, són d’aquí.

En canvi, hem de vigilar perquè passarem pel Serret dels Escurçons, si es diu així, és per alguna cosa.
En pererobert és qui ha realitzat un track de Wikiloc que ens serà útil per a fer aquest recorregut amb el gps:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2752442

Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, alzinar, conreus, pineda de pi blanc, cingleres i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Sens dubte, un recorregut ideal per a fer-lo a l’hivern, hi ha millor vista i una tranquil·litat incomparable, en tot cas, evitar els més càlids dies d’estiu, de mig juliol a mig agost, ens podem desfer en un toll de suor.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Ja ho hem dit, ens podem desviar cap al Mas de Roquerol, i cap al grau, la vista paga molt la pena, i no ens farà perdre massa temps.

Una altra alternativa és seguir per GR. no deixar-lo a la bassa que hem dit, aleshores passarem per un bosc molt interessant fins al colletó d'en Serra, des d’allí podem tornar per la pista de La Bartra, igual que abans, farem quasi una hora més de camí.

La Riba és un dels millors llocs del Món per a practicar l’escalada esportiva, concretament la Penya Roja és una de les parets pioneres i més espectaculars, molt ben equipada. També es pot anar a Mont-ral i consultar al refugi Musté-Recasens, al mig del poble, ens informaran d’altres parets equipades i bones. Atenció, però, no destorbem la nidificació d’espècies protegides, hi ha diversos indrets senyalitzats on es pot escalar. Pensem que podríem incomplir el Decret 134/95, que regula les activitats fotogràfiques i esportives pel que fa als seus efectes sobre les espècies protegides.

Farena és un poble encantador, un dels més bonics del nostre País, no ens podem perdre una passejada per entre els seus carrers tan ben conservats i cuidats. Ens remunta a èpoques endarrerides, quan les coses es feien amb molta més tranquil·litat i dedicació, sense presses. Hi ha una església romànica, petita però molt bonica i acollidora i moltes cases velles restaurades amb molt de gust, tot plegat situat en un indret acollidor i de gran bellesa.

El Riu Brugent és un riu truiter i, a Farena, disposa d’una zona de pesca controlada sense mort, és a dir, podeu entretenir-vos en la gens fàcil tasca de pescar truites amb mosca al vol i tornar tot seguit al riu l’exemplar que captureu. No cal dir que a la truita no li farà cap gràcia l’experiència, però sempre és molt menys agressiu per a la Natura i per a ella aquesta modalitat, de gran estètica, d’altra banda.