Rojals i els Cogullons.

14. Rojals, els Cogullons, Plans de Sant Joan.

Ja hem estat abans a Rojals, amb Siurana i Farena els pobles més encantadors i autèntics de les Muntanyes de Prades, aquest cop hi tornarem per a gaudir d’un paratge forestal impressionant, un bosc amb diverses espècies de pins molt peculiar, tan per la seva situació altitudinal –més de 1.000 m- com pel seu estat de conservació –o, més ben dit, d’enjardinament- per les espècies que el formen, pel pla que és i, potser sobretot, per la seva artificial procedència, ja que és majoritàriament repoblat.

També serà molt didàctic per a observar pistes i tallafocs, treballs culturals de neteja del sotabosc i altres menes de treballs preventius dels incendis que s’hi ha fet, podrem valorar la seva utilitat i el seu impacte.

 

Durada: 4 hores.

Desnivell: 250 m.

Accés.

Arribarem a Rojals des de Montblanc, ja ho hem explicat a l’itinerari de la Mola dels Quatre Termes, de fet, ara començarem  a caminar pel mateix lloc.

Descripció.

Com quan anàvem als Quatre Termes, seguirem el GR des del mateix poble de Rojals fins als Cogullons, així no ens distraurem gens, ja que el camí és ben fressat i senyalitzat, i podrem gaudir d’aquest tros de bosc, al torrent de La Baridana que sí que és totalment autòcton i amb molts planifolis; alzines i roures.

Un cop als Cogullons, poden fer-hi un tomb i reconèixer la zona, hi observarem diverses curiositats, tan positives com negatives. Destaca l’abundància espectacular de Roser feréstec, el fruit del qual és comestible molt apreciat als països del nord.

Sortirem del llogarret també pel GR, fins un pal indicador , a la cruïlla on aniríem cap als Quatre Termes, allí seguirem pel rocallís fins un xaletet, digne d’un arquitecte modernista, per damunt de la cova del Martí, hi ha molt bona vista sobre La Bartra. Ens endinsarem de cop en un espès bosc, el darrer cop que hi vàrem passar, vàrem poder detectar la presència dels cabirols, no cal dir que n’és un hàbitat ideal.

Ara travessem la polèmica pineda primària de pi roig, sens dubte, el bosc més interessant i espectacular de les Muntanyes de Prades després de la Roureda de roure reboll, ja que també és únic. Això de polèmic ho hem posat perquè alguns botànics no estan d’acord amb que sigui realment autòcton, val a dir que nosaltres ens decantem de l’altra banda, és clar.

És prou pla, i seguim GR altre cop, arribarem al Coll de la Mola i tornarem a travessar la pista, remuntarem quasi 100 m fins al Tossal Ras, podrem albirar una de les millors panoràmiques del bosc de Poblet, del qual ja n’hem parlat.

Ara podem seguir fins al Coll de la Creu de l’Ardit, així podrem tornar per la pista de La Pena a Rojals, evidentment, cap a la dreta, hi ha un parell de cruïlles de pistes, sempre a l’esquerra, ben aviat sortirem del bosc i començarem a trobar els conreus de vora Rojals.
Aquest cop és un tal laser que ha fet un track que ens podrá servir perfectament, com sempre, ens el podem baixar de Wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2555184

Ambients.

Alzinar, pineda de pi roig, algun cingle i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Itinerari molt adient per a l’estiu, és molt alt i difícilment passarem calor, a més, és més aviat pla i hi ha aigua. De fet és bo tot l’any, però potser és millor evitar-lo a la tardor, perquè hi ha més gent que a la Rambla de Tarragona, tot intentant de cercar algun bolet, i a l’hivern, si fa boira, no veurem res i ens morirem de fred.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Hi ha l’única veritable torre de guaita de prevenció d’incendis, és del tot necessària, ja que el sector dels Plans de Sant Joan és realment pla, i no hi tindríem cap perspectiva sense l’ajut d’aquesta torre.

Som molt a prop de la Roca de l’Àliga i de la Roca de Ponent, ens hi podem arribar si ens sobra temps.

Hi ha un restaurant de molta acceptació a Rojals, la Socarrimada, però no hi ha lloc per a dormir, ja que el refugi dels Cogullons és actualment tancat, la clau la podem sol·licitat al Club Excursionista de Montblanc.

No ens podem perdre la vista des de l’església de Rojals, aquesta és senzilla però bonica, val una visita, però la vista és increïble, si és un d’aquells dies d’hivern amb vent fort el dia abans, podrem veure TOT el Pirineu, sense exagerar. 

La Bartra i els Cogullons.

5. La Bartra, els Cogullons i torrent de la Baridana.

Itinerari molt interessant, transcorre pel cor d’aquestes muntanyes i per indrets força ben conservats, el llogarret de La Bartra, Meca de neorurals enamorats d’aquesta terra, i els Cogullons, un poblet abandonat que ens aportarà una bona colla d’impressions, amb el seu aire fantasmagòric i el seu passat joiós.

El torrent de la Baridana és especial pel que fa a geologia, ja que és silici, a flora, pels boscos espectaculars de pi roig, a fauna, especialment pels rapinyaires, i, fins i tot, per la història, ja que hi ha pintures rupestres a les seves baumes.

Durada: 4-5 hores.

Desnivell: 400 m.

Accés. 

Des de La Riba, pujarem en direcció a Farena com hem indicat abans, quan passem per la TV-7044 pel Pinetell, començarem a baixar just fins arribar a un pontet sobre el Riu Sec, una corba i n’hi ha un altre, de pontet, sobre la Baridana, aquest no l’hem de traspassar, ja que la cruïlla del camí de La Bartra comença just abans, a la dreta. Podem deixar el cotxe per aquí, sense tapar el camí, és clar.

Descripció.

Caminarem amunt, per la llera esquerra del riuet, la pista és mig asfaltada i fa molta pujada, però això és sols al principi, després ja és més planera. De tota manera, segueix pujant, encara que no tan pronunciadament. Així mateix, sense cap mena de dificultat ni possibilitat de pèrdua, arribarem al poble de La Bartra, no hi entrarem, sols passarem per sota i en sortirem tal i com hem arribat, en la mateixa direcció. Ara hem hagut de saltar una cadena i la pista és força fangosa sempre, si més no en un petit tram just en sortir del poble.

Anirem pujant uns 300 m. Amb una vista magnífica sobre el torrent de la Baridana, el Serret dels Avencs i el Reposador dels Morts, aquest és un dels millors racons per a observar rapinyaires rupícoles, sobretot el falcó pelegrí i diverses àligues, la més freqüent, la daurada, quasi sempre joves dispersius. Dels xoriguers ja ni en parlem, ja que són molt fàcils d’observar a quasi qualsevol ambient.

Ben aviat arribem a una cruïlla de camins, un eixamplament a l’esquerra, amb el PR molt ben senyalitzat que puja tot dret, ara agafarem una bona suada, però no hi ha cap possibilitat de perdre’ns ja que la traça i els senyals són clars.

Arribarem, quasi al capdamunt, a la font del Grèvol, aquí hi ha la cruïlla del GR, que podem agafar com a drecera en cas de necessitar-ho, ja que ens estalviaria més de la meitat del camí. Si tot va bé, seguirem cap als Cogullons, aquest altiplà és típic, obert i cobert de roses feréstegues, amb el fantasma del poble abandonat i el refugi ara tancat.

Ara anirem pel camí molt fàcil de seguir per damunt de la Cova del Martí, és un tros molt gran de Rocallís (sector de pedra nua), pel qual hem de caminar cap al NE, cap al Coll de la Mola, allí seguirem una mica la pista forestal en direcció a Rojals i, després, trobarem la cruïlla de la pista de La Bartra, a la dreta i senyalitzada amb una prohibició de passar-hi amb vehicle i una cadena sense tanca. Només ens cal seguir ara aquesta pista fins al punt de partida, travessarem el barranc del Bernat Sec, on hi ha una bassa contra incendis, i un pont sobre la Baridana ens durà a pocs metres de l’antiga mina de baritina, un racó que mereix una visita.

Si és primavera, podrem aprendre molts cants d’ocells forestals, també delectar-nos amb el vol de falciots, ballesters, roquerols, etc. Alguns sectors dels boscos que haurem travessat són espectaculars, sobretot el Bosc del Guerxet, un alzinar molt ben conservat, i la pineda del Barranc del Tomàs, amb uns pins rojos especialment alts i rectes. Des del punt de vista geològic, destaca l’aflorament de material granític, amb tarteres –despreniments constants de pedres- i el tall del torrent.
Aquest cop ens trobem una signatura críptica jgrauv52, que és qui ha fet un track de Wikiloc que ens servirà:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1266330

Ambients.

Bosc de ribera, alzinar, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, cingles i matollars diversos.

Recomanacions especials.

En aquest recorregut hi trobarem diverses fonts, no cal, doncs, portar aigua, ja que hi és força bona.

Com tots els itineraris enlairats, és recomanable de fer-los a l’hivern, la suada és més suportable i les vistes molt millors, quasi sempre –a l’estiu hi sol haver calitja-. A més, en aquest cas, no trobarem cap lloc ideal per a banyar-nos, a l’estiu, si no és que ho fem a la bassa d’incendis de La Bartra, cosa totalment prohibida.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si no volem caminar tant, ens podem arribar en cotxe fins a La Bartra mateix, la pista és bona, molt bona, quasi una carretereta, aleshores, hi deixarem el cotxe mentre ens borda un gos d’atura, tranquils, no ha mossegat mai ningú, que nosaltres sapiguem. Ens estalviarem una bona hora.

Si, en canvi, volem caminar una mica més, podem arribar-nos al Racó de la Cansalada, un indret increïblement salvatge i tranquil, sota la Mola dels Quatre termes, sols cal seguir el camí des dels Cogullons cap al SW, on indica Farena i Mas de Mateu, arribarem al Coll de Viladecabres i tindrem la cruïlla de camins de les Moles i del Mas d’Antoni, ben segur que hi podrem observar fauna en directe, o senyals de la seva presència. El paisatge val el tomb amb escreix.