Rojals i els Cogullons.

14. Rojals, els Cogullons, Plans de Sant Joan.

Ja hem estat abans a Rojals, amb Siurana i Farena els pobles més encantadors i autèntics de les Muntanyes de Prades, aquest cop hi tornarem per a gaudir d’un paratge forestal impressionant, un bosc amb diverses espècies de pins molt peculiar, tan per la seva situació altitudinal –més de 1.000 m- com pel seu estat de conservació –o, més ben dit, d’enjardinament- per les espècies que el formen, pel pla que és i, potser sobretot, per la seva artificial procedència, ja que és majoritàriament repoblat.

També serà molt didàctic per a observar pistes i tallafocs, treballs culturals de neteja del sotabosc i altres menes de treballs preventius dels incendis que s’hi ha fet, podrem valorar la seva utilitat i el seu impacte.

 

Durada: 4 hores.

Desnivell: 250 m.

Accés.

Arribarem a Rojals des de Montblanc, ja ho hem explicat a l’itinerari de la Mola dels Quatre Termes, de fet, ara començarem  a caminar pel mateix lloc.

Descripció.

Com quan anàvem als Quatre Termes, seguirem el GR des del mateix poble de Rojals fins als Cogullons, així no ens distraurem gens, ja que el camí és ben fressat i senyalitzat, i podrem gaudir d’aquest tros de bosc, al torrent de La Baridana que sí que és totalment autòcton i amb molts planifolis; alzines i roures.

Un cop als Cogullons, poden fer-hi un tomb i reconèixer la zona, hi observarem diverses curiositats, tan positives com negatives. Destaca l’abundància espectacular de Roser feréstec, el fruit del qual és comestible molt apreciat als països del nord.

Sortirem del llogarret també pel GR, fins un pal indicador , a la cruïlla on aniríem cap als Quatre Termes, allí seguirem pel rocallís fins un xaletet, digne d’un arquitecte modernista, per damunt de la cova del Martí, hi ha molt bona vista sobre La Bartra. Ens endinsarem de cop en un espès bosc, el darrer cop que hi vàrem passar, vàrem poder detectar la presència dels cabirols, no cal dir que n’és un hàbitat ideal.

Ara travessem la polèmica pineda primària de pi roig, sens dubte, el bosc més interessant i espectacular de les Muntanyes de Prades després de la Roureda de roure reboll, ja que també és únic. Això de polèmic ho hem posat perquè alguns botànics no estan d’acord amb que sigui realment autòcton, val a dir que nosaltres ens decantem de l’altra banda, és clar.

És prou pla, i seguim GR altre cop, arribarem al Coll de la Mola i tornarem a travessar la pista, remuntarem quasi 100 m fins al Tossal Ras, podrem albirar una de les millors panoràmiques del bosc de Poblet, del qual ja n’hem parlat.

Ara podem seguir fins al Coll de la Creu de l’Ardit, així podrem tornar per la pista de La Pena a Rojals, evidentment, cap a la dreta, hi ha un parell de cruïlles de pistes, sempre a l’esquerra, ben aviat sortirem del bosc i començarem a trobar els conreus de vora Rojals.
Aquest cop és un tal laser que ha fet un track que ens podrá servir perfectament, com sempre, ens el podem baixar de Wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2555184

Ambients.

Alzinar, pineda de pi roig, algun cingle i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Itinerari molt adient per a l’estiu, és molt alt i difícilment passarem calor, a més, és més aviat pla i hi ha aigua. De fet és bo tot l’any, però potser és millor evitar-lo a la tardor, perquè hi ha més gent que a la Rambla de Tarragona, tot intentant de cercar algun bolet, i a l’hivern, si fa boira, no veurem res i ens morirem de fred.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Hi ha l’única veritable torre de guaita de prevenció d’incendis, és del tot necessària, ja que el sector dels Plans de Sant Joan és realment pla, i no hi tindríem cap perspectiva sense l’ajut d’aquesta torre.

Som molt a prop de la Roca de l’Àliga i de la Roca de Ponent, ens hi podem arribar si ens sobra temps.

Hi ha un restaurant de molta acceptació a Rojals, la Socarrimada, però no hi ha lloc per a dormir, ja que el refugi dels Cogullons és actualment tancat, la clau la podem sol·licitat al Club Excursionista de Montblanc.

No ens podem perdre la vista des de l’església de Rojals, aquesta és senzilla però bonica, val una visita, però la vista és increïble, si és un d’aquells dies d’hivern amb vent fort el dia abans, podrem veure TOT el Pirineu, sense exagerar.