Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Siurana.

11. Siurana, la Trona.

Aquesta ruta també era obligada, no es pot concebre un recull d’excursions a les Muntanyes de Prades que no inclogui una visita als espectaculars i únics cingles de Siurana, lloc privilegiat per la seva estètica, entorn, història, possibilitats esportives, etc.
A més, és sens dubte un dels pobles més bells i inoblidables del nostre país, la jornada serà, de ben segur, complerta.
És evident que allò que destaca més és la fauna rupícola, els grans rapinyaires, els ballesters, roquerols, merla blava, etc. Però també gaudirem de la vegetació, els racons de ribera hi són excel·lents i també hi ha impressionants masses forestals.

Durada: 2 hores.
Desnivell: 350 m.

Accés.

A Siurana hi arribem des de Reus o Falset fins a Cornudella, per la carretera C-242, després, passat el poble cap a Prades, a uns 200 m. trobem la cruïlla a la dreta, és una pista forestal esdevinguda carretera, va directa a Siurana passant per darrere del Tossal i sota Siuranella.

Descripció.

Començarem a caminar des del mateix Siurana, cap a l’E, per la mateixa carretera, quan comencem a trobar les runes del castell ja veurem un senderó que hi puja, i que després va cap al cingle, és el camí de la Trona, ens hi arribarem, no hi ha pèrdua, és una formació rocosa digna de veure-la, amb una imatge molt interessant sobre l’embassament.
Ara ens complicarem una mica la vida, en lloc de seguir el camí de la Trona, agafarem el senderó de la Tornera, un autèntic grau que ens farà, fins i tot, grimpar una mica. A dalt de tot, la pista, que agafarem cap a la dreta. La seguirem tota l’estona, així podrem contemplar el paisatge i la fauna, evidentment, en trobar la cruïlla, no agafarem la que baixa cap a Cornudella, sinó la que va cap a Prades, més dolenta.
Deixarem un parell de camins que ens surten a la dreta, fixem-nos en el segon, el que du al Mas de la Barba, més endavant ho comentarem. Quasi immediatament, agafarem un senderó a l’esquerra, que baixa dret cap al barranc, passarem per una font, la de l’Aubergada, i arribarem a una pista, que agafarem cap a l’esquerra. Més endavant, en una cruïlla, agafarem la de l’esquerra, seguidament, en deixem una altra a l’esquerra, també.
Quan se’ns acaba la pista, en una clariana, esdevé sender, hi baixarem cap a l’esquerra, cap al Coll del Grau Tallat, ara baixarem fort, però en un camí força vistós i per a gaudir.
Quan acabem aquest espectacular tram, serà perquè hem arribat a la carretera de Cornudella, òbviament, anirem cap a l’esquerra per a tornar a Siurana, però no cal que la seguim tota l’estona, podem trencar per un senderó que ens trobarem, que travessa la carretera venint des de Cornudella, és molt dret, però ens estalviarà temps si tenim pressa. Si no en tenim, podem seguir la mateixa carretera, així podrem gaudir més de l’observació de l’entorn.
El track en aquesta ocasió el signa senderismoracons, i és a Wikiloc, com sempre:





Ambients.

Cingles, pineda de pi roig i matollars diversos.


Recomanacions especials.

Siurana és molt bell, però també molt conegut, si podem, hi anirem en un dia laborable, per a evitar aglomeracions, ja que també és petit.
És molt recomanable quedar-s’hi a dormir, hi ha diferents possibilitats, les vistes crepusculars són úniques, especialment les postes al Priorat amb el Montsant presidint-ho tot.

 Alternatives i altres interessos opcionals.

Una variant molt i molt recomanable, agafar el camí del Mas de la Barba –l’hem indicat abans- i el riuet de la Gritella, hi ha una alzina immensa, realment monumental i amb una força imposant, alhora, les possibilitats de veure grans rapinyaires són quasi segures, la darrera vegada que hi vàrem ser, hi volava un voltor a la recerca de nous territoris. Si hi hagués menjar, els voltors ben aviat tornarien a poblar aquestes serralades.
La pista de Prades, recentment apriada, és una altra alternativa molt interessant, si no tenim temps, la podem fer en cotxe, amb parada obligada al Grau del Llop, amb una vista preciosa sobre el vessant nord de la Gritella, el Bosc i el Mas del Lluc, Albarca i el Montsant.