Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Mont-ral, la Cabrera.

22. Mont-ral, la Cabrera, Mas La Torre.

Aquest cop, per variar, caminarem fonamentalment plans, sense massa desnivells, visitarem La Cabrera, un indret del terme  de Mont-ral on descobrirem un dels boscos més peculiars i ben conservats de la zona, malgrat que, darrerament, ja han començat a ser maltractats.
En aquest indret, podrem gaudir la tranquil·litat d’un dels racons encara molt desconeguts de les Muntanyes de Prades, amb fauna i flora sorprenents i els efectes devastadors d’un incendi forestal i, perquè no dir-ho, de la prevenció dels altres.

Durada: 3 hores.
Desnivell: 50 m.

Accés. 

Des de Valls, Montblanc o Reus, anirem fins a Alcover i, ben senyalitzada, trobarem la carretera TV-7041, que surt del final del poble, tot just quan, en passar per davant de les darreres cases, tipus xalet, trobem davant nostre l’indicador que ens assenyala que, si seguíssim recte, aniríem a parar a l’ermita del Remei i al riu Glorieta. La carretera de Mont-ral ens fa anar 90 graus a la dreta, i és més ampla, no hi ha pèrdua. Anirem pujant, molt pendent però amb bon ferm i prou amplada,  sense trobar cap cruïlla fins al Km 12, on n’hi ha una que va cap a l’esquerra, que ens du a Mont-ral i la Mussara, i la direcció que portem, que va a Prades passant per Capafonts. Aquí mateix, en alguna clariana de les moltes que hi ha, podem deixar el cotxe, amb tranquil·litat, no hi ha gaire gent, per ací.
Si no ens agrada deixar el cotxe tan isolat, també ens podem arribar al mateix poble de Mont-ral, i deixar-lo davant de l’Ajuntament, és una plaça molt interessant, un veritable balcó on contemplarem la magnífica vall del Glorieta i la impressionant massa boscos de la serra del Pou, una de les més espesses i grans de la comarca, que és objecte, és clar, d’una altra excursió.

Descripció.

Tant si sortim del mateix poble de Mont-ral com si ho fem de la cruïlla de Capafonts-Alcover, serà un itinerari fàcil de començar, i de seguir, ja que anirem a buscar els senyals del GR-7, cuidat i repassat, no hi haurà problemes, de ben segur. Ho farem en direcció est, és a dir, cap a La Riba, enfilant la direcció del riu Brugent. De primer, caminarem pla, pel Pla de les Perdius, enmig del bosc de Mont-ral, un alzinar molt barrejat amb pi roig en zones amb predominància d’un o altre arbre depenent més del tractament silvícola que s’hi ha dut a terme que no pas de la tendència natural de l’ecosistema, que segurament duria a un major percentatge d’alzines i, sobretot, de roures.
Pensem que, en els darrers anys, les frondoses es tallaven en aquesta zona arreu, és  a dir, no deixant-ne res. Això ha estat brutal per a aquest bosc, ja que la suposada capacitat de regeneració, de rebrotar, té un límit, i acaba esdevenint una boscúria eternament jove i amb exemplars de poca talla i mala salut. Afortunadament, aquesta tendència s’està invertint i ara es talla l’alzinar deixant els dos o tres peus més rectes de cada grup, amb la convicció que això en millorarà el futur tot fomentant la presència d’exemplars de bona mida.
Passarem per la vora d’unes pedreres, són un exemple típic de les pedreres de Pedra d’Alcover, denominació comercial que no és gens correcta, ja que totes les pedreres que les produeixen són al terme de Mont-ral. Es tracta d’explotacions a cel obert de dolomies teulejades fines del Muschelkak superior, unes explotacions que vosaltres mateixos podreu jutjar si són compatibles amb la conservació i perpetuació dels valors naturals d’una zona que hauria de ser Parc Natural. En tot cas, apreciarem perfectament que no es compleix en cap cas la legislació que obliga a la regeneració de l’espai preexistent. L’única pedrera que ho compleix l’hem passada amb el cotxe, just abans d’arribar a l’altiplà de Mont-ral, observeu-la de baixada, si no ho heu fet quan pujàveu.
Més avall, passarem pels Masos del Blai i del Plana, a la font de la Diana, amb un deliciós racó d’ombra i abundant aigua, serà un bon indret per a parar i albirar una bona vista de la vall del Brugent. Des d’ací deixarem de seguir el GR. ara agafarem el camí de la font de la Diana que planeja i segueix tot recte, passa per damunt del maset petit del Mas del Plana, sempre planejant, i s’endinsa cap a sota el Mas del Verd, que està en ruïnes, observarem bé aquest interessant racó, lloc ideal per a ocells, en tot aquest recorregut les mallerengues, el mosquiter pàl·lid, els picots, els gaigs…no ens han deixat escoltar el vent, que quasi sempre bufa una mica i remou les fulles dels arbres. Hi ha força tranquil·litat, bé, de vegades no es pot deixar de sentir el remor de les màquines que treballen a la pedrera o, fins i tot, alguna explosió, però vaja!
Si plou, gripaus i salamandres ens sorprendran al mig del camí. Aquest sector és un camí molt autèntic, el que es feia abans per a travessar la Cabrera, que és el nom que s’aplica a tots aquests masos. Ben aviat arribarem a una pista bona, després d’una petita pujada, a la nostra esquerra, una mica més avall, una bassa, punt d’aigua contra incendis forestals –ja ens ho recorda un cartell, és clar- però anirem cap a la dreta. Ara tornarem a planejar una bona estona després de passar per davant del Mas La Torre, un de molt gran que ens queda a la dreta, passem vora la font i la bassa gran: Un racó de grans arbres i aigua bona, caminarem enmig d’un bosc excel·lent, una de les poques rouredes de l’Alt Camp, hi ha de tot, aurons, blades, moixeres, roures, grèvols…la varietat i la força dels verds és digna de ser observada bona estona, si hi tornem a la tardor podrem veure un esclat increïble de tonalitats variant del groc al roig viu passant per tots els bruns. No cal dir que la fauna no decep, hi podrem veure amb facilitat, i escoltar més encara, l’àliga marcenca, l’astor, l’esparver, todons, xixelles, cucuts, raspinells, bruels, etc. Ja se sap que els mamífers són molt més complicats, però si fa poc que ha plogut no ens serà difícil de trobar el rastre de teixons, guineus, senglars…i les defecacions de les fagines ens assenyalaran les pedres fiteres dels seus territoris al mig del camí.
Deixarem una cruïlla a l’esquerra, es veu molt clar que no és, una altra a la dreta, que ens farà dubtar una mica més, però sempre plans, ara una altra a l’esquerra, res, endavant. Finalment, una cruïlla molt més igualada, el camí que va a la dreta, tan bo com l’altre, ens duria, avall, cap al Mas del Blai altre cop, nosaltres caminarem amunt, cap a l’esquerra per entre els pals d’una cadena que mai no és posada, ara puja fortet, ben aviat identificarem l’indret, ja som altre cop al bosc de Mont-ral, una mica abans de passar prop de la pedrera, paga molt la pena anar a un caminet que sembla que es perd cap a la dreta, va a un magnífic mirador, és el Corral de la Llosa, un balcó dels millors d’aquesta zona, hi observarem tota la zona de la Lluera, la vall del Brugent, els Masos de la Cabrera, el Torrent Sec i el de la Baridana, Rojals, el Pinetell, Castell-Dalmau i molt, molt més enllà, tot depèn dels nostres coneixements de la geografia física del país i de la visibilitat, és clar. De fet, a la primavera és quan ens podem trobar amb un d’aquells magnífics dies, després de ploure i amb una mica de serè –o molt de serè- en que la visibilitat supera amb escreix els dos centenars de Km. es veuen els Pirineus o els Ports perfectament, segons on ens situem a les Muntanyes de Prades.
Un darrer esforç, no ens n’adonarem que tornarem a ser al poble de Mont-ral, podem anar a la font a beure aigua o al refugi a agafar alguna cosa més forta, potser una mossegadeta. Ens l’hem guanyada.

Aquest és el track més similar sue hem trobat a wikiloc, és de Mia Suñer:



Ambients.

Pineda de pi roig, roureda, alzinar, cingles i matollars diversos.


Recomanacions especials.

Ja ho hem dit, la primavera és la millor època, però també és molt interessant la tardor, pels contrastos de la vegetació, molt variada.

Altres interessos opcionals.

El Mas La Torre és, segons moltes veus, la transformació de l’antic castell de la zona, de l’antic terme del Samuntà, té clara estructura de mas fortificat i, malgrat que unes obres recents fetes amb criteri força discutible l'han malmès molt, encara es pot observar aquesta funció per la seva situació privilegiada i els immensos carreus amb què està construït. Aquest mas es veu des de quasi tot arreu, la vista és molt bona.
A Mont-ral, una de les esglésies romàniques més belles i velles de la zona, el lloc on és situada és increïble, es veu de tot arreu, ho domina tot, no ens podem perdre un tomb pels voltants, serà una bona lliçó de geografia, i d’història. Fixem-nos amb el cementiri.
L’escalada és una activitat de privilegi a la zona, com a totes les Muntanyes de Prades, sota el camp de futbol de Mont-ral, hi ha excel·lents vies de totes les dificultats.
A les moltes pedreres de la zona s’hi poden trobar fòssils, això sí, cal molta paciència i perseverància, però s’hi ha trobat peces úniques, endemismes i tota mena d’animals.