Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Farena i La Bartra.

4. Farena, mas de Mateu i La Bartra.

Es tracta d’un itinerari que ens permetrà de visitar una de les zones més impressionants i salvatges de les Muntanyes de Prades. Concretament, passarem pel mateix cor d’aquestes Muntanyes i ens enlairarem fins a una de les típiques Moles que les formen. De ben segur que comprendrem el perquè d’aquest topònim: Roquerola.
Si el dia és bo i hi ha molta visibilitat, tindrem una excursió difícil d’oblidar, ja que podrem contemplar no solament una bona part d’aquestes serres, sinó també un sector important de la comarca i un dels pobles més bells i ben conservats de tot el País.
Això sí, la suada i, a l’hivern, el fred estan assegurats, fa molta pujada i ens movem en un gradient d’alçades des de 600 fins a més de 1.100 m s.n.m. A més, si hi ha visibilitat és perquè fa vent, vent del Nord-oest, Serè o Mestral, que sol ser fred.

Durada: 4hores.
Desnivell: 500 m.

Accés.

Des de Valls, Reus o Montblanc, arribarem a Farena per la carretera de Picamoixons i La Riba (T-742, T-743 i C-240), està perfectament indicat i no hi ha dubte, cap a La Riba, travessem el riu i amunt, ara per la TV-7044. Travessem tot el poble i sortim pel Cap de Riba, la Font de la Cadireta ens queda a l’esquerra, se’ns obre la vall del Brugent, anem pujant, cap cruïlla que ens pugui confondre, passarem de llarg també el Pinetell i l’entrada de la pista-carretera de La Bartra. No trigarem ja gaire a arribar, deixarem el cotxe a l’Era, que és la plaça que hi ha només entrar.

Descripció.

Seguirem la mateixa carretera que ens ha dut, en direcció a Mont-ral, és l’única que hi ha, baixarem en direcció al riu Brugent, però, en trobar un pi molt gros a la vora, a la dreta d’un tomb en angle recte, ja veurem que surt un camí que segueix la mateixa direcció que portem, planeja entre camps de conreu. Compte amb les abelles, n’hi sol haver diverses arnes en aquest primer tram del camí. De tota manera, si és a l’hivern, no ens cal patir, estan molt inactives.
No ens fem il·lusions, ben aviat s’acaba això de caminar pla, a mà dreta surt un camí una mica menys marcat que va pel fons d’un barranc, entre dos turonets. Immediatament, ens endinsem en un bosc  preciós, amb tot de castanyers vells, bells i malalts que ofereixen un aspecte fantasmagòric, sembla que hi hagin de viure gnoms. Estem parlant dels castanyers del Venrell.
Anem pujant sense aturar-nos massa, ja que si perdem l’alè després no hi podrem tornar, quan ja som ben amunt, observarem que un caminet ens du quasi per sota els cingles de la Roquerola de forma paral·lela a ells, en direcció Oest, si hi anem farem cap al Mas de Roquerol, paga la pena, és un Mas-Bauma espectacular, imaginar que aquí hi vivien tot l’any costa una mica. De tota manera, hem de tornar enrere i agafar la pista que se’ns obria al davant abans, quan ens hem desviat del camí. En aquest punt, si caminem a la primavera o a l’estiu, ja haurem entès el nom de Roquerola; els roquerols són omnipresents, els seus vols i els seus crits ho omplen tot, és clar que també hi ha els ballesters, que no passen tampoc desapercebuts, però els primers són molt més abundants.
La pista no la deixarem fins quasi sota mateix de la Mola dels Quatre Termes, on hi ha l’única cruïlla, aquí anirem cap a la dreta, hem passat fa estona pel Mas de Mateu i ara anem cap al Mas de Xuflet, allí seguirem les marques del GR. en direcció a l’E, passarem per sota del Cogullons, llogarret que pertany al TM de Montblanc i que és el més alt de la zona (1.000 m), atenció, aquí hem de deixar el GR. just en el punt que aquest ens menaria vora una bassa de prevenció d’incendis, de plàstic i rodejada d’una tanca, hem de seguir el camí que ens entafora cap al fons de la vall de la Baridana, està senyalat com a PR. ens farà passar pel Clot de la Tanca i, ben aviat, ens farà baixar vertiginosament, tan ràpid que, abans que ens n’adonem, serem a la pista de La Bartra a Rojals.
Ja només cal que anem baixant per aquesta pista, passarem vora el petit poble, segur que sortirà a bordar-nos algun gos, i anirem baixant, ara per una espècie d’asfalt, cruïlla senyalitzada del Mas de Caret a la dreta, nosaltres igual, avall. Una altra cruïlla, aquesta a l’esquerra, és la del Mas del Tous, tampoc l’agafem, però, atenció, una mica més avall hi ha els senyals i la desviació que hem d’agafar, a la dreta, un bell camí que ens menarà, en poca estona, a Farena altre cop, hi entrarem vora el cementiri, no patiu, hi ha poca gent i són molt tranquils, són d’aquí.
En canvi, hem de vigilar perquè passarem pel Serret dels Escurçons, si es diu així, és per alguna cosa.
En pererobert és qui ha realitzat un track de Wikiloc que ens serà útil per a fer aquest recorregut amb el gps:



Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, alzinar, conreus, pineda de pi blanc, cingleres i matollars diversos.


Recomanacions especials.

Sens dubte, un recorregut ideal per a fer-lo a l’hivern, hi ha millor vista i una tranquil·litat incomparable, en tot cas, evitar els més càlids dies d’estiu, de mig juliol a mig agost, ens podem desfer en un toll de suor.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Ja ho hem dit, ens podem desviar cap al Mas de Roquerol, i cap al grau, la vista paga molt la pena, i no ens farà perdre massa temps.
Una altra alternativa és seguir per GR. no deixar-lo a la bassa que hem dit, aleshores passarem per un bosc molt interessant fins al colletó d'en Serra, des d’allí podem tornar per la pista de La Bartra, igual que abans, farem quasi una hora més de camí.
La Riba és un dels millors llocs del Món per a practicar l’escalada esportiva, concretament la Penya Roja és una de les parets pioneres i més espectaculars, molt ben equipada. També es pot anar a Mont-ral i consultar al refugi Musté-Recasens, al mig del poble, ens informaran d’altres parets equipades i bones. Atenció, però, no destorbem la nidificació d’espècies protegides, hi ha diversos indrets senyalitzats on es pot escalar. Pensem que podríem incomplir el Decret 134/95, que regula les activitats fotogràfiques i esportives pel que fa als seus efectes sobre les espècies protegides.
Farena és un poble encantador, un dels més bonics del nostre País, no ens podem perdre una passejada per entre els seus carrers tan ben conservats i cuidats. Ens remunta a èpoques endarrerides, quan les coses es feien amb molta més tranquil·litat i dedicació, sense presses. Hi ha una església romànica, petita però molt bonica i acollidora i moltes cases velles restaurades amb molt de gust, tot plegat situat en un indret acollidor i de gran bellesa.
El Riu Brugent és un riu truiter i, a Farena, disposa d’una zona de pesca controlada sense mort, és a dir, podeu entretenir-vos en la gens fàcil tasca de pescar truites amb mosca al vol i tornar tot seguit al riu l’exemplar que captureu. No cal dir que a la truita no li farà cap gràcia l’experiència, però sempre és molt menys agressiu per a la Natura i per a ella aquesta modalitat, de gran estètica, d’altra banda.