Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Farena, el Brugent.

18. Farena, Riu Brugent.

Descobrirem un indret de gran bellesa i riquesa natural d’aquestes muntanyes, recorrerem un riu truiter on encara hi viuen el turó i la merla d’aigua. En definitiva, no cal ser gaire entès en natura per a recomanar un recorregut de tres o quatre hores per un dels dos rius més ben conservats i bells de la zona, el Brugent.
Sortirem de Farena, un poble autènticament de postal i podrem recuperar la temperatura i alleujar-nos de la suada en les fresques aigües del riu.
És fàcilment observable la gran diferència de vegetació entre els vessants solells i els obacs, als primers, dominen les pinedes, variant entre pi blanc i pi roig segons les alçades. Als segons, alzinars amb més o menys presència d’altres caducifolis, sobretot roures però moltes blades i aurons.

Durada: 3 – 4 hores.
Desnivell: 300 m.

Accés.

Ja ho hem descrit a l’itinerari de la Mola Roquerola, deixarem el cotxe a la Plaça de l’Era de Farena, amb total tranquil·litat, començarem l’itinerari des d’ací mateix.

Descripció.

De moment, ens endinsarem cap a l’interior del poble per damunt de la plaça, seguint el carrer que va més pla, en direcció a Capafonts, passarem pel mig de la plaça i seguirem avall, cap al pont del riu, una mica per on voguem. Ben aviat farem cap al pont nou, el que es va construir després que la riuada del 94 s’emportés el que hi havia, que era més avall. Fixem-nos que hi ha un gran freixe, aquest va ser dels pocs arbres que va resistir.
Agafarem el curs del riu i el seguirem avall per la seva llera dreta, que és també la nostra dreta, ja que portem el mateix sentit que el riu. Passarem per sota la Paret Blanca i la Roca Molnera, dues impressionants masses de roca que s’enlairen molt amunt, són les Big Wall de les Muntanyes de Prades, però, atenció, ja no si pot escalar, aquestes parets varen ser equipades fa molts anys, actualment la legislació és molt més estricta i no permet escalar, com ja hem dit, a cap paret inclosa al PEIN on hi criin espècies protegides sensibles. Trobarem un senyal que ho indica a l'entrada de Farena, així com a altres indrets de les nostres Muntanyes.
Seguirem baixant, ara passarem prop del Molí de les Truites, l’antiga piscifactoria, el algun punt haurem de creuar el riu, una mica intuïtivament, ja anirem veient el camí, perquè els pescadors el conserven. Hi ha racons molt interessants de bosc de ribera i de boscos d’altres menes. La vegetació és exuberant i variada, hi ha arbres de talla força gran, molta ombra. Arribarem a un indret on hi ha un garbuix immens de pedres i pedretes, el curs del riu es fa difícil de seguir, ho farem com puguem tot seguint les marques dels munts de pedra, a l’estil de l’Himàlaia. Un magnífic toll ens sortirà al pas, és el Toll de l’Esqueix, molt fons, aigua molt neta, molt tranquil, ideal per  a banyar-se, en fi.
Seguirem avall, pel sender dels pescadors i els munts de pedretes, fins a la Xopera del Riu Sec, és un torrent afluent, que ve per l’esquerra, forma una zona on la vall s’obre i hi ha un bosc de ribera molt interessant i variat.
Pel curs del Riu Sec, cap a l’esquerra, hi puja una pista, no n’hi ha d’altre, la seguirem, amunt, és força marcada encara que es transita molt poc, malgrat això, sols al principi, a l’aiguabarreig amb el Brugent, es va perdre totalment amb la riuada. Però després es pot seguir perfectament. Fa pujada i hi ha estones sense ombra, però més aviat del que ens pensem arribarem a la carretera de Farena, la seguirem cap al poble.

Un cop més, és Matorro qui ens ha fet un track assimilable i l'ha penjat a Wikiloc:




Ambients.

Bosc de ribera, alzinar, pineda de pi blanc i matollars diversos.


Recomanacions especials.

Una mica, ja ho hem explicat al de la Mola Roquerola, poca cosa més a afegir, sols, és clar, que ara és estiu i bé molt de gust un bany. Hi ha diversos tolls on es pot fer al riu, és molt més gratificant, és clar, el bany del final, per la qual cosa es pot anar al Toll de l’Olla o al de la Pastera, els més grans, en direcció al Mas d’Antoni.

Altres interessos opcionals.

Als darrers trossos de carretera abans d’albirar Farena, el bosc sembla que és de molta menys qualitat, molt de pi blanc i alguna alzina, però fixem-nos en la magnífica pinassa que hi ha al final dels conreus de cereal de la nostra esquerra, és el Pi de les Piquetes, un caminet  hi mena, des de la darrera corba a la dreta, es veu perfectament, surt del mateix vèrtex de la corba, en una esplanadeta, recte, se segueix bé, tornarem pel mateix lloc, però també podem cercar la vista del cingle, sobre els indrets d’on venim , vora el riu, no ens pesarà, encara que ens esgarrapem una mica les cames.
Quan som a aquell indret on hem dit que hi ha un garbuix immens de pedres i pedretes, el curs del riu es fa difícil de seguir, hi ha una cova al marge esquerre, aquí podrem pujar, si volem, tot cercant un caminet que va, primer, cap a aquesta cova. Després anirem pujant i arribarem a uns camps d’ordi, que rodejarem per la dreta , així arribem a la carretera de La Riba a Farena i podrem tornar al poble, si és que ens assembla massa llarg el recorregut. Es fa una mica complicat de trobar, però no n’hi ha cap altre de tan clar a l’esquerra.
Tot és interessant, què hi podem afegir? Potser que ens fixem en l’impacte de les dues pedreres que es veuen quan anem pujant per la vall del Brugent, i en què sempre es veu l’església i el campanar de Mont-ral, mentre que, en canvi, Farena t’apareix com de sobte.
Destacar també l'existència de la fiunca Bosc de Vilalta, de l'Obra Social de Catalunya Caixa, que va ser adquirida fonamentalment per a conservar l'àguila perdiuera.