Prades, el Titllar.

24. Prades, Plans del Pagès i el Titllar.

Excursió una mica atípica de la zona, ja que transcorre pràcticament sempre per un paisatge forestal ben espès, boscos únics, esponerosos i inacabables, no hi ha quasi cingles, i els pocs que es veuen són granítics, molt diferents dels cingles calcaris que estem acostumats a trobar.

Però era obligat de visitar aquesta zona, ben aviat veurem el perquè.

Durada: 3 hores.

Desnivell: 250 m.

A Wikiloc trobem un track amb una excursió similar a aquesta, que hem d'agrair a en xgracia, és aquest:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=660378

Accés.

Comencem des de Prades, on ja hem descrit dos itineraris més, el 9 i el 21, a la Baltasana i a Siurana, respectivament.

Descripció.

Començarem seguint el GR 7 cap a Montblanc, és ben fàcil ja que, com sempre, està molt i ben senyalitzat. No hi haurà cap problema fins arribar als Plans del Pagès, quan ja fa quasi una horeta que caminem, trobarem una cruïlla indicada i seguirem cap als Quatre Termes. Més endavant, al Collet dels Costers del Perroi, a més de 1.000 m d’alçada, deixarem el GR i agafarem un senderó que ens indica el camí de Castellfollit, cap a l’esquerra.

En tot aquest tram ja haurem gaudit de grans vistes, si fem incursions a banda i banda del camí, molts moixons forestals, sobretot mallerengues, reietons, etc. També rapinyaires, fins i tot alguna àliga daurada. La vegetació és, com hem dit, magnífica, un bosc ric i variat, objecte de poques explotacions, observem bé els seus estrats arbori i arbustiu.

Al cap de poc d’agafar el camí, bifurcació, cap a la dreta. Més tard, arribarem a una pista, anirem cap a l’esquerra, cap a la casa forestal del Titllar, interessant racó on podem fer una parada. Atenció, si és primavera estem situats en un dels millors llocs per a sentir cantar el pica-soques blau, un rar moixó forestal.

Hi ha aigua, taules, etc. És un àrea recreativa.

Ara anirem cap a la carretera per la pista d’accés al Titllar, hi ha una tanca quan arribem a l’entrada. La passem i seguim la carretera amunt, cap a l’esquerra, una mica de carretera no fa mal, sobretot si és tan tranquil·la com aquesta. A més, ens anirà bé per a observar castanyers, roures, moixons, mamífers –o els seus rastres- etc.

Farem sols 1,5 Km de carretera, ja que, després d’una corba forta a l’esquerra, en creuar la frontera de la Conca amb el Camp, ja trobarem la pista, que surt a l’esquerra i que hem d’agafar, hi pugem fins al Coll del Bosc, ja que, si no, aniríem al Tossal, agafarem la de la dreta, pel PR, cap a Prades, gaudint de la roureda de roure reboll altre cop, única, com sabem.

Baixarem una mica, fins als 1.100 m. sempre per la pista, aquí trobarem una cruïlla, hi ha un PR senyalitzat que ens guiarà altra cop fins a Prades.

Baixarem altre cop sense problemes, justament a l’entrada del poble per on hem sortit.

Ambients.

Pineda de pi roig, cingles i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Magnífica excursió per a fer a ple estiu, sempre anirem per l’ombra. També ideal a la primavera, pel que hem comentat de l’esponerosa vegetació, i la particularitat de la fauna, especialment activa en aquesta època de l’any.

A l’hivern, no és rar que hi hagi boira i hi sol fer molt de fred, en canvi, si tenim la sort de gaudir d’un bon dia, les vistes i la tranquil·litat ens gratificaran amb escreix.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si ens sobren temps i forces, de segur que serà profitosa la visita a les coves del Pere i a la roca del Gríngol, sols ens caldrà planejar una mica per la pista cimera en direcció Oest, cap a la Mola d’Estat i Rojals. Trobarem unes formacions geològiques molt interessants i un abric per a la fauna també molt digne de ser visitat, per exemple, el cau de gat mesquer.