Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

La Febró.

19. La Febró, Serra Plana i Picorandan.

El nom de la Febró, està estretament lligat, per als coneixedors de les Muntanyes de Prades, amb el paratge dels avencs de la Febró, una cova visitable sense equipament específic d’espeleologia on tots hem entrat alguna vegada. Aquest cop, però, anirem al Picorandan, una formació geològica singular quasi a 1.000 m, i aprofitarem per a gaudir novament dels boscosa prop de Capafonts, el Coll de Capafonts i la Serra Plana, el lloc per on s’accedeix als Motllats amb vehicle des d’aquest poble, una caminada amb constants vistes panoràmiques i especialment adient per a observar ocells migradors.

Durada: 3 –4  hores.
Desnivell: 350 m.

Accés.

A La Febró s’hi arriba des de Prades per la T–704 o des de Capafonts per la TV–7041 –tots dos accessos ja els hem explicat-. També pel Coll d’Alforja, tal com hem explicat quan anàvem a Arbolí, però aquest cop agafant la cruïlla a la dreta dels Castillejos –senyalitzada- és la TV–7092, i després a l’esquerra, per la TV–7091, passant per davant del Mas dels Frares i el Mas dels Vells. Ja que si anem a la dreta arribaríem a La Mussara.

Descripció.

Del mateix poble de La Febró sortim pel carrer de Prades, vora l’església, comencem a pujar i ens trobem una petita construcció, un pouet, d’aquí surt el senderó que agafem, va recte amunt, no hi ha dubte.
Pujarem molt dret pel torrent de la Cova del Corral, passarem prop de la cova dels Coloms i la Cova de la Vila, la font del Bassi i, finalment, arribarem al capdamunt de la serra Plana, trobarem el GR ben senyalitzat, l’agafarem cap a l’esquerra, fins a trobar el camí de pujada al Picorandan, que és a la dreta, és clar.
Un cop a dalt, si hem tingut sort i hi ha vista, farem una bona parada, reconeixerem els diversos cims, els dos pobles que tenim sota i esperarem a veure diverses espècies d’ocells.
La baixada és fàcil, sols hem de seguir altre cop els senyals de GR, ara en direcció contrària, cap a l’O, cap a La Mussara i Mont-ral fins la Creu Trencada. No hem de córrer massa, els Motllats són una de les joies poc conegudes de les Muntanyes de Prades, en tots els aspectes; Paisatges, vegetació, fauna, tranquil·litat…què hi fan, aquí, aquests quatre xalets, en fi, ningú no és perfecte. Tenim el Barranc de Llenguaeixuta a l’esquerra, el nom no és la única cosa espectacular.
Un cop a la Creu trencada, hem d’agafar un senderó que va cap al Serret de Malesporgat –més noms curiosos- És fàcil, hi ha una cruïlla de tres pistes, dues que planegen i una que se’n va avall cap al N, nosaltres agafarem un camí, que baixa cap al S, una mica més avall d’on surt la pista que hem dit.
Farem un tros de senderó i arribarem a una pista, l’hem d’agafar a la dreta, ens durà cap a la Font del Barret i, per una zona de masets, cap a La Febró altre cop.

Els del Club Excursionista Salouenc han penjat un track a Wikiloc que ens servirà perfectament per a aquesta excursió:



Ambients.

Cingles, alzinar, pineda de pi roig, pineda de pi blanc i matollars diversos.


Recomanacions especials.

No és una zona massa concorreguda, hi podem anar tranquil·lament en vacances, ponts i caps de setmana, però no és massa dient a ple estiu, podem passar veritable calor ja que hi ha molts trossos de camí sense gens d’ombra.
Ja ho hem dit, especialment indicat als temps de pas, primavera i tardor, també per les orquídies a la primavera, i, a ple hivern, podem contemplar alguns dies aquells espectaculars mars de boira als nostres peus.

Alternatives i altres interessos opcionals.

La Febró també és un poble prou habitat, però una mica gris, sense massa interès paisatgístic ni arquitectònic.
Si volem anar als Avencs de La Febró, ho podem fer  des del Mas de Panxó, és a dir, des d’on hem arribat en acabar l’excursió, és un camí tot dret que puja en sentit S pel barranc de la Font Freda. Però encara és més fàcil des de la Mussara, ja que és pla, hem d’aturar el cotxe a la gran esplanada que hi ha a la Font del Prat, és un pla net on hi ha una gran bassa prop de la cruïlla d’Arbolí-La Febró-La Mussara, el més fàcil és venir de la Mussara, en passar vora la bassa i una caseta de totxanes que hi ha, ja veurem de seguida una pista a la dreta, apta per a qualsevol cotxe, planeja, hi ha una única cruïlla a l’esquerra, nosaltres seguim rectes i, després d’un doble tomb, ja trobem el sender esmentar anteriorment, el de la Font Freda, els avencs són aquí mateix.