Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Capafonts i Prades.

13. Capafonts, l’Abellera, Sant Roc i Prades.

Un paratge forestal de primer ordre, amb la presència constant de cingleres esparses, que, si bé no són de l’entitat i grandària de les que podrem trobar a altres excursions, no per això són menys interessants, tant des del punt de vista faunístic, precisament per la seva escassetat, com des del punt de vista geològic, per la seva composició diferent, que les fa presentar aquesta coloració tan especial. No en va Prades és la Vila vermella.
Pel que fa a vegetació, ja ho hem dit, en aquest recorregut gaudirem de boscos abundants i, sobretot, molt variats, amb planifolis de diverses espècies i pins rojos de prou entitat, molta ombra, tot plegat. Aquí també paga la pena parar atenció a l’estrat arbustiu, estepes i altres, i, fins i tot, a l’herbaci.

Durada: 3 hores.
Desnivell: 350 m.

Accés.

A Capafonts hi podem arribar exactament com hem explicat per a Mont-ral, però seguint per la TV–7041 sense entrar al poble, la millor alternativa si venim de Valls. Si venim de Montblanc, passant de llarg Farena, que també hem explicat, i agafant la carretera cap a la dreta quan hi arribem, la mateixa que hem dit suara.
Si venim de Reus, podem arribar-nos a Prades per la T–701, pel Coll d’Alforja, Cornudella i Albarca –també ho hem explicat- aleshores seguim cap a Mont-ral.
Finalment, també podem venir per Poblet i Prades, per la T–700.
És el segon poble més habitat de les Muntanyes de Prades, tot i que hi ha molts dels seus habitants que no hi treballen, sols hi viuen o hi tenen casa, això fa que comptem amb molts serveis, com ara piscina pública, escola, bar…

Descripció.

Sortirem del poble enfilant el camí del cementiri, passarem pel davant i seguirem remuntant la pista en direcció al Mas del Dineral, però ben aviat trobarem una cruïlla, anirem cap a l’esquerra, planejant, per sota d’un turó que ja ens tapa el poble i va cap a un àrea recreativa, amb una bassa i fogons, seguirem la pista principal cap al barranc dels Rebollans, comencem el bocí de bosc més espès, passem pel bosc de la Mistera, trobarem sols un parell de cruïlles i anirem sempre a la dreta, amunt, farem cap a la pista principal de Prades a l’Abellera, és el Coll de Sant Roc, hi ha una petita ermita, si anem a  la dreta, cap a l’ermita de l’Abellera, contemplarem el paisatge i les vistes sobre el gran domini forestal, els Motllats, la Serra del pou, Puig de Marc. Davant nostre, Capafonts, Gallicant, La Mussara, etc. fins i tot el Montmell.
Si és primavera, totes les espècies de mallerengues canten, el raspinell, el bruel i el mosquiter pàl·lid. Els corbs, omnipresents a qualsevol època de l’any, i les àligues marcenques se cerneixen per a capturar alguna serp.
Finalment, tornarem al mateix lloc, o, si no hi hem anat, agafarem la pista cap a l’esquerra, arribarem a Prades, una visita molt i molt interessant, a més, és el poble més gran i el que dóna nom a tota la serralada.
Podrem observar roures rebolls i valorar l’impacte del turisme sobre l’entorn, ja que hi ha el càmping, molts xalets i apartaments i, ja ho hem dit, la població més gran dins la serralada, amb conreus i plantacions forestals.
Un altre cop, el que signa Matorro ha fet el track més assimilable a aquesta excursió, la qual cosa hem d'agrair, el trobareu a wikiloc:




Ambients.

Roureda, pineda de pi roig i cingleres.


Recomanacions especials.

Serà especialment profitosa la visita a la primavera, a més del què ja hem dit de la vegetació, s’afegeix l’interès de la migració, que també presenta una varietat i abundància extraordinàries, també és adient a l’estiu, per l’ombra. Però pot ser una mica frustrant i decebedor a l’hivern, ja que, malgrat que és quan estarem més tranquils, és fàcil que hi hagi boira i quasi segur que farà fred i els animals seran més difícils de detectar.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si volem entrar a l’Abellera, hem de tenir en compte que és tancat amb clau, la podem aconseguir a la botiga de davant del bar de sota els porxos de la plaça de Prades, Cal Tomaset, és un bar molt típic que ens queda just al davant quan entrem a la plaça per sota l’arc de vora l’església, no té pèrdua.
La Roca foradada, un paratge de gran bellesa una mica espatllat per la construcció d’un llac, el podrem trobar per un deliciós caminet que surt a la urbanització a l’extrem O, tothom ho coneix, si no ho trobem, preguntant hi arribarem segur.
Hi ha un arbre monumental a la vora de la carretera de Mont-ral, just abans de la cruïlla de la pista de Siurana, és una pomera, el Perelloner del Citerer, està senyalitzat.

Diverses fonts interessants, especialment la Font Blanca, a la banda esquerra a la carretera de Vilanova i Poblet, hi ha uns arbres molt grans, un dels quals mort d’un llamp, i aigua molt bona.