Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

divendres, 17 d’agost de 2012

La Mussara.


3. La Mussara, torrent de les Tosques i grau de les Campanilles.
Ens trobem en una zona d’importants desnivells, els camins, forçosament, han de fer pujades i baixades constants, alternant amb petites planejades quan passem per sota o per damunt dels abundants cingles. Això comportarà una mica més d’esforç físic, però ben segur que no ens en penedirem, perquè els paisatges que observarem, i la fauna que hi podrem contemplar, bé s’ho valen.
Evidentment, l’hàbitat que més destaca en aquest itinerari és la cinglera, n’hi ha pertot, però també podrem observar bons racons de bosc de ribera, alzinars i pinedes de pi roig.

Durada: 2 hores.
Desnivell: 450 m.

Accés.

Des de Reus , anirem cap a Vilaplana de primer per la N-420 de Falset, i després  per la T-704, la seguirem sense entrar al poble sempre amunt, cap a Prades i Mont-ral, a mà esquerra trobarem la cruïlla, senyalitzada, que du al poble abandonat de La Mussara. Si venim de Mont-ral, sols hem d’anar cap a Prades per la T-704, hi trobarem la cruïlla ben aviat.

Descripció.

Sortirem del refugi de La Mussara a trobar la carretera per on hem arribat, però caminarem per l’asfalt molt poca estona, sols la suficient per a trobar els senyals del camí que hem d’agafar molt clars, és un senderó que se’n va cap a la dreta, avall, no té cap mena de possibilitat de pèrdua. Ens endinsem immediatament cap al bosc, però també durarà poc, això de caminar pla, el bosc és ara format per arbres de poca talla, però anirem baixant vertiginosament i el bosc augmentarà també molt ràpidament de talla i de qualitat.
Travessarem una pista forestal que transcorre planejant en direcció perpendicular a la que nosaltres  portem, però seguirem baixant. El camí fa moltes corbes i el paisatge és força espectacular.
Ben aviat trobarem una cruïlla de camins, aquest sí que és un sender i també se’n va cap a la dreta, planejant. Ja l’agafarem més endavant, però ara seguim baixant encara una mica més, sols fins arribar al Barranc de Les Tosques i al Barranc de l’Encens. Són uns racons que no ens podem perdre, un rierol net que fa goig d’explorar i conèixer, podem aturar-nos una bona estona a contemplar el paisatge i amb moltes possibilitats de veure fauna, sobretot ocells rupícoles i de bosc i detectar la presència de mamífers diversos.
Quan ja n’haguem gaudit prou, tornarem enrere i agafarem aquell camí que abans  havíem deixat, el més amable, el que se n’anava cap a l’Oest, és el Camí dels Cingles, que passa sota el Cingle de les Campanilles, un recorregut espectacular i totalment pla més o menys durant 1 Km. Fins que arribarem sota la línia elèctrica. Aleshores, som al Camí de les Torres, res a veure amb el d’abans, ara traurem el fetge si no estem en forma, anirem amunt, remuntant tot el desnivell que hem perdut. El paisatge ens acompanyarà i ens farà més suportable l’esforç, algun rapinyaire ens distraurà i ens donarà l’excusa perfecta per a fer una paradeta i mirar-lo amb els binocles. Pujarem, caminarem una mica pla i tornarem a pujar fins que trobarem altre cop la pista d’abans, ara la resseguirem una estona cap a la dreta, aprofitarem per a observar els ocells millor, ja que som en una pista ample, de seguida trobarem el senderó de les Airasses, està senyalat i molt trepitjat, no el podem perdre. A més, és ben bé sota del poble. Ara sí que puja fort, això, fins i tot ens caldrà una grimpadeta en el tram final, 200 m de desnivell en 500 m lineals, ens ho podem prendre amb calma, però, ja que és curt. El trosset final, amb arribada al poble de La Mussara és impressionant, de sobte, se’ns obre el Món als peus, la vista és ara total, paga la pena gaudir-la una bona estona i anar reconeixent les diverses muntanyes, els pobles i llogarrets, etc. Tornarem al refugi per un senderó evident o per la mateixa carretera, qualsevol camí és bo.
Per a baixar-nos de Wikiloc al gps aquest recorregut, utilitzarem el track de Cmasip:

  

Ambients.

Cingleres, pineda de pi roig, alzinars i matollars diversos.


Recomanacions especials.

La millor època, sens dubte, és a l’hivern, ja que és quan tenim més possibilitats de comptar amb visibilitat excel·lent i també és quan més agrairem l’arribada al refugi, amb les comoditats que hi cal esperar.

Alternatives i altres interessos opcionals.

No ens hem de perdre la visita a la Mussara, un poble abandonat situat en un indret totalment únic, albira tot el Baix Camp i una bona part de les comarques interiors i costaneres del Sud del Principat, si el dia és clar, s’aprecia perfectament el delta de l’Ebre i els Ports, la serralada més salvatge del país. El racó de l’església i el petit llac, tot i que desgraciat recentment, conserva un encant especial, sobretot si hi ha boira, relativament freqüent, sobretot a l’hivern. Amb una mica d’imaginació podrem reviure les condicions que varen fer possible la supervivència de tot un poble en un indret tan atípic.
Al refugi de muntanya ens podran explicar mil meravelles de la zona i podrem comprendre que la Gitana, la zona d’escalada amb la Font del Roure, és un dels millors indrets per a l’escalada en roca del Món sencer, sense exagerar.
De tornada podem tornar a baixar per la carretera de Vilaplana, la T-704, passant pel Coll de les Llebres, les vistes sobre les serralades tarragonines hi són endèmiques, quasi inigualables, amb una obra civil pel pas de la carretera digna de ser observada.
Destrossa brutalment tota la bellesa del conjunt l’acumulació d’infrastructures artificials del repetidors de comunicacions prop del poble, el que va començar essent una petita antena, és ara un autèntic monstre, en fi, potser hi podrem aprendre que cal no baixar mai la guàrdia davant de cap agressió a la Natura, per petita que sigui, de moment…