Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Arbolí.

20. Arbolí, el Gorg i Mas dels Frares.

Els Gorgs, una de les excursions més clàssiques i conegudes de la zona, els atractius són molts per a l’excursionista, però també per a altres modalitats esportives, com ara el barranquisme, ja que és un lloc ideal per a iniciar-se en aquesta pràctica, sense haver d’anar lluny de casa. Des del punt de vista naturalístic, l’atractiu és, altre cop, un interessantíssim bosc de ribera, un racó obac i humit amb moltes possibilitats de veure orquídies, per exemple, i moltes altres coses interessants de flora i fauna. Els paisatges també paguen la pena, és clar.

Durada: 3 – 4 h.
Desnivell: 450 m.

Accés.

Sortirem d’Arbolí, ja ho hem descrit a l’itinerari 6, de fet, la primera part d’aquest és exactament igual.

Descripció.

Seguirem el mateix recorregut, al principi, que a l’itinerari 6, és a dir, pujarem pel GR 7 directes a Gallicant, visitant aquest interessant poble abandonat, però aquest cop seguirem més enllà pel mateix GR, fins arribar al Gorguet i al Gorg, aquest és un indret molt interessant, de gran bellesa, sols espatllada per unes ruïnes d’una vella presa d’aigua. Hi ha unes parets de tosca de gran bellesa, racons on banyar-se a l’estiu i, fins i tot, com hem dit, per a iniciar-se en el barranquisme.
Si hi anem a la primavera, la piuladissa d’ocells és eixordidora, destacaran la merla i el cargolet, així com el rossinyol i les mallerengues. Fixem-nos-hi bé, fins i tot podem sentir el mosquiter comú…no, que era el pàl·lid!
Per a seguir tenim altre cop el GR, ens pujarà fins al Mas dels Frares, recuperat amb escreix del seu estat ruïnós. Ara deixarem el GR i seguirem cap a l’E per la pista forestal, és bona, no la perdrem, va seguint una mica la carretera però per sota, una bona ocasió per a observar ocells més grans, de segur –quasi- que veurem els corbs, si és estiu, també la marcenca. Arribarem al cap de poc a una corba molt forta en un torrent, hi surt un senderó a la dreta, remuntant-lo, això és prop del Mas de l’Helena, podem optar per agafar-lo, millor, o per seguir la pista, de tota manera, ens deixarà a la T–704, carretera de La Mussara a Arbolí, passant pel Pla de Peiró.
La seguirem –sí, ja sabem que no és gens propi d’un recorregut naturalístic anar per la carretera, però és un bocí- passarem per davant les instal·lacions militars on tants i tants catalans vàrem fer la mili, és un tram molt pla, molt interessant pel que fa a vegetació, hi hem vist les majors concentracions d’orquídies que hem trobat mai, fins a quaranta espècies diferents, sobretot a mig i a finals de maig. Arribarem a la Devesa, just quan sembla que hem de començar a baixar, trobarem un senderó que se’n va a la dreta, no és el que comença al mateix lloc que una pista forestal, sinó l’altre, el d’una mica més avall, que surt més paral·lel a la carretera i va cap al S directament, ben aviat es desvia cap a l’O i ens du a Arbolí, travessant aquest altiplà tan típic de les Muntanyes de Prades. Ara podrem veure xoriguers, esparvers i, a l’estiu, la marcenca, és clar. Potser alguna cosa més, amb sort.
La baixada final és vertiginosa, amb objectiu Arbolí.


Aquest cop el track ens el proporciona Matorro, a Wikiloc, és clar:


Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, matollars diversos.


Recomanacions especials.

La zona militar dels Castillejos presenta un aspecte general d’abandó i deshabitatge, actualment s'està realitzant el desenrunament que ho deixarà més presentable tot plegat.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si tan al·lèrgics som a l’asfalt, podem sortir dels Gorgs pel camí de la Torre del Manuel, directe cap al SO, després, seguint la mateix direcció, cap a Gallicant i ja sabrem tornar a casa. Aquesta possibilitat escurça considerablement l’excursió, però no ens permet de visitar els altiplans de Peiró, la Devesa, etc. molt interessants per fauna i flora. És clar que sempre hi podem anar quan acabem, en cotxe.
Si, en canvi, estem bé i ho volem allargar una mica més, podem agafar la pista que baixa avall, just abans d’entrar als Castillejos –si hem vingut del Mas de l’Helena per pista, no ens cal quasi deixar-la- cap al Mas del Bruno i Mas del Rei, un pla també molt interessant, però més baix, seguirem sempre per pista, sols fent 25 m de carretera al Mas del Sord –ruïna- fins al cementiri d’Arbolí. Si ens arribem al cingle de cara a Alforja, tindrem unes vistes magnífiques.