El Torrent de la Llúdriga, a Capafonts.

25. Capafonts, torrent de la Llúdriga i Cova de les Gralles.

Excursió curta però intensa, paisatge únic i impressionant, l’autèntic Duomo de les Muntanyes de Prades. La caminada transcorre pràcticament sempre per un paisatge forestal ben espès. Boscos únics, esponerosos i inacabables, molts cingles calcaris, dels que ja estem acostumant-nos a gaudir.

En Toni Planas ha penjat un track a Wikiloc amb una ruta molt similar a aquesta, el trobareu aquí:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=642183

Durada:  2 hores i mitja. 

Desnivell: 200 m.

Accés.

Comencem des de Capafonts, on ja hem descrit un altre itinerari, el 13, a l’ermita de l’Abellera i Sant Roc.

Descripció.

Començarem seguint la carretera de Mont-ral, cap a sud del poble. En un retomb ben pronunciat ja trobarem l’entrada de la pista , encimentada al principi i senyalitzada. Creuarem el torrent del Ribatell i anirem seguint aquesta pista tota l’estona; no hi ha possibilitat de pèrdua, ja que tots els camins que ens creuarem es veu ben clar que van a trossos de conreus i horts particulars.

Estem passant per un bosc ben interessant, amb pi roig alternant amb alzinar, molta ombra i molts ocellets petits; més difícil serà observar algun rapinyaire, encara que la presència de la marcenca, el falcó,. L’astor i l’esparver és constant.

La pista s’acaba a la font de la Llúdriga, indret obac i agraït a l’estiu; ja no hi ha llúdrigues, de moment, és clar, però és molt interessant d’bservar la vegetació, que ha donat exemplars excepcionalment alts de diverses espècies, per la dura competència per la llum, que podrem comprovar que és escassa al mig del bosc, encara que sigui ple migdia. Evidentment, també hi ha altres presències de fauna, que anirem descobrint.

Ara ens haurem de buscar una mica la vida. Hem optat per pujar per la mateixa llera del torrent;  hi ha algun tros on ens caldrà grimpar. També hi ha una cruïlla. El barranc de la Font Nova és el de la dreta. Aquest paratge és molt interessant; és com fer barranquisme, però al revés, de pujada, molt bell, amb trams d’escales i caos de pedres. Ens podem mullar una mica, depenent de l’època de l’any.

Sobtadament, arribarem  a la Cova de les Gralles, una increïble sala que supera en bellesa qualsevol nau de catedral. Hi ha fins i tot una dutxa natural. Els ocells no deixen d’assenyalar-nos la seva presència, però no hi ha cap gralla; com a molt, corbs i cornelles, però les gralles també han desaparegut, com les llúdrigues.

Per a tornar, hem de cercar un corriol que surt del mig del bosc, just al front d’on cau l’aigua, quasi tocant, una mica a l’esquerra del torrent. És un camí ben marcat, també totalment ombrívol, molt més amable que la pujada que hem fet pel torrent. Ara tenim més perspectiva sobre la vall; podem veure algun ocell gran. Al cap de poca estona ja trobarem la cruïlla; agafarem el camí que diu “a Capafonts pel torrent de la Llúdriga”; després una forta baixada ens durà novament a la pista per on hem pujat.

Ambients.

Bosc de ribera, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, matollars diversos.

Recomanacions especials.

Magnífica excursió per fer a ple estiu: sempre anirem per l’ombra. També ideal a la primavera, pel que hem comentat de l’esponerosa vegetació, i la particularitat de la fauna, especialment activa en aquesta època de l’any.

Si ens hem quedat amb les ganes d’un autèntic bany, podem anar fins al Gorg de l’Olla, ja a Farena. O, més urbanita, a la piscina del poble.

Molt de compte amb la mosca negra, Simulum ornatum, hi és abundant i pica. Hi ha un producte que va molt bé per a mantenir-la lluny, el Natural Honey de llet d’ametlles.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Si encara tenim forces i, sobretot, temps, també podem allargar l’excursió i pujar fins als Motllats, tot seguint el sender des de la cova de les Gralles cap a dalt enlloc de cap a baix. Els Motllats són un paratge únic i excepcionalment ric en fauna i orquídies, molt tranquil a qualsevol època de l’any. Podem passar pel Pont de Goi, per la Creu Trencada i tornar a Capafonts per la Serra Plana, que ens permet la visita al Picorandan. Tots aquests paratges són de gran bellesa i amb molta vista, molt més recomanables a l’hivern i a la tardor, però bons a qualsevol estació.

Naturalment, si anem amb nens petits o per qualsevol altra causa, no tenim ganes de complicar-nos la vida, farem tota l’excursió pel camí. Cal parar atenció al que surt a uns 200 m abans d’arribar a la font de la Llúdriga. Ens perdrem l’espectacle del barranc, però, és clar, tot no pot ser.