Rojals.

7. Rojals, la Mola dels quatre termes i el Clot del Llop.

Aquesta era una recomanació obligada des del punt de vista excursionista, no ens podem sostreure d’anar a un dels indrets més bells i amb més vista de totes les Muntanyes de Prades, a més, la Taula dels Quatre Termes és una curiositat històrica i social, el bosc hi és esponerós i fins i tot sorprenent, d’un estil molt alpí. Un altre factor important; És el recorregut més pla dels que proposem, en canvi, es mou en alçades properes o sobrepassant els 1.000 m. En definitiva, una caminada per a repetir i repetir, cap dia serà igual.

Durada: 3-4 hores.

Desnivell: 100 m.

Accés.

A Rojals hi arribarem des de Montblanc, per la carretera TV-7042, que abans era la d’Alcover i Reus al  principi (C-240). Fa molta pujada i és espectacular, tant per les vistes com per l’obra civil que s’hi observa als tombs –molt de compte- No hi ha pèrdua, sols una dotzena de Km. de costes i volts, no aptes per a gent que es maregi amb el cotxe.

Descripció.

Arrenquem a caminar en la mateixa direcció amb la que hem arribat, aquest és un trajecte molt fàcil i que transcorre sempre per pista forestal plana i senyalitzada com a GR.

Caminarem pla en direcció W, per una pista forestal bona, passem prop d’unes runes, és el corral de la Marieta, a l’esquerra, seguim recte. Poc després, sortiran dues pistes a molt poca distància, totes dues cap a la dreta, nosaltres sempre agafem l’opció d’anar cap a l’esquerra, que, de fet, ja es veu que és el mateix sentit que portem.

Més endavant, en un revolt fort, agafem la pista, altre cop, de l’esquerra, és una drecera que ens portarà de nou a la mateixa que seguíem al cap d’uns 300 m. seguim i arribarem al Coll de la Mola. Ara agafarem la pista que tira amunt, tot recte, en deixarem dues més, la primera a l’esquerra i la segona a la dreta, més tard, quan ja comencem a pujar altre cop, en deixarem una altra a l’esquerra, nosaltres caminarem sempre recte, amb la mateixa direcció.

Quan s’acaba aquesta pujada se’ns obre una molt bona panoràmica a l’esquerra, és la vall de Castellfollit i la de l’Argentada, amb la Serra Llarga, aprofitem per a mirar una estona i gaudir d’aquest magnífic bosc.  Seguirem encara més en la mateixa direcció i trobarem la Taula dels Quatre Termes, també el vèrtex geodèsic de la Mola dels Quatre Termes, aquí també hi ha un corriolet molt interessant que ens obre la vista cap al Torrent del Mas de Xuflet, un mirador excepcional on paga la pena de perdre-hi una estona.

Anem endavant altre cop, ara ja quasi hi som, ja ens hem guanyat el punt culminant, la Mola

d’Estat, amb les Tres Creus i una vista increïble, totalment impressionant, colpidora… en fi, un dels racons de Món que ningú no es pot perdre. Ja que hi som, fixem-nos bé si realment el cim de les Muntanyes de Prades és el Tossal de la Baltasana o si ho és el Tossalet, que és el que hi ha immediatament a la seva dreta, més ample i amb les roques de sota, es veuen perfectament. Observem Capafonts, la Mola Roquerola, els ocells, les petjades de mamífers, la vegetació, aquesta espècie de “mollera” com a les Valls d'Àneu, en fi, gaudim-ne.

Podem tornar pel mateix camí fins al Coll del Llop i després agafar la pista de la dreta fins als Cogullons, hi ha indicacions ja que, fins fa poc, el refugi era sempre obert. Un cop als Cogullons, anem cap a l’E, un gran rocallís que cal seguir, al final, una horrible caseta, el GR que cal seguir ens ajudarà, arribarem de nou a la pista per on hem començat a caminar, ara ja sabem el que cal fer, tornem per llocs ja coneguts.
Podem utilitzar perfectament el track de slluis a Wikiloc, ja que és exacte a aquest trajecte:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=302582

Ambients.

Alzinar, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, cingleres i matollars diversos.

Recomanacions especials.

Com sempre, qualsevol època de l’any és bona, però especialment l’hivern, per les vistes, i l’estiu, per la temperatura, són les millors temporades. En aquest cas, el bosc és majoritàriament de pi roig i altres espècies de pins, no és particularment bell a la tardor, encara que aquesta és l’època en què és més freqüentat, amb molta diferència. La causa és l’afluència massiva i excessiva de boletaires, per a nomenar d’alguna manera la gent que s’atansa a aquest bosc a collir-ne els fruits, destrossar-ne el sòl i omplir-lo de deixalles de tota mena.

Si ho podem evitar, no hi anirem amb pluja o boira espessa, pot ser decebedor i les abundants zones de rocallís –sectors de roca nua a terra- són molt lliscoses en aquestes condicions.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Als Cogullons, arribant-nos al refugi, si seguim les marques de PR, el camí de La Bartra, trobarem ben aviat, molt abans de començar a baixar, la Font del Grèvol, agraïda si tenim set i no hem portat aigua o se’ns ha acabat.

A la Mola d’Estat, podem cercar un senderó que va en direcció W, cap a Prades sols una mica al principi, cap al Collet de la Cova Fumada, després passa sota la Mola i va cap a les Roques de la Cansalada, bellíssima caminada a peu enmig del bosc, sobretot a la primavera, anirem seguint fins al Coll de Viladecabres i, després, no ens costarà gens arribar als Cogullons, és un sender ben marcat i senyalitzat, podrem anar al Mas de Mateu i la seva font, deliciós racó, sobretot pel que fa a la vegetació i per l’aigua. El temps afegit no superarà la mitja hora, i ens pagarà la pena si ho podem fer. 
Aquest recorregut és també ideal per a fer en BTT, i el trobareu explicat en un vídeo de Temps d'aventura de TV3.