Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Agraïments i nota final.


Com cada cop que escrivim un llibre, no ens podem deslliurar de cap manera d’aquest capítol, i és que, molt probablement, cap treball nostre s'hauria vist mai fora de casa si no fos per una colla de gent que ens empeny i ens anima.
En aquest en concret, un dels crèdits més importants és per a Cossetània edicions, des que varen publicar el nostre treball sobre fauna i paisatges de les muntanyes de Prades, s’ha establert una bona col·laboració i ells, directament, ens varen encoratjar a enllestir el projecte.
En aquesta guia hem d’agrair el treball de tants i tants excursionistes que es molesten dia rere dia a senyalitzar i trepitjar els infinits itineraris que transcorren per les nostres serres. Evidentment ens estem referint als que ho fan correctament i estudiada, no a aquells que posen senyals a tort i a dret, fins i tot contradictòries i embrutant amb pintures de tots colors cada pedra del camí.
Concretant una mica més, hi ha persones que estan lligades d’una forma molt estreta a les muntanyes de Prades i a les que, sincerament, creiem que aquestes muntanyes, i nosaltres per extensió, devem un esment molt especial: Tots els veïns d'Arbolí, Siurana, Farena i Rojals, perquè conserven aquests  pobles amb aquest encant tan característic que els fa ser dels més bells de Catalunya. Als Agents Rurals (Forestals), perquè fan la seva feina no sols per obligació, sinó també per devoció. 
Finalment, però molt especialment, és clar, a la família, la Coia, la Cèlia i tota la resta, que han d’aguantar i patir les nostres dèries massa cops més dels que es mereixen. En fi, tots tenim una creu que aguantar en aquesta vida, i jo sóc la seva.
I ara, en traspassar-lo a format blog, la possibilitat de rebre indicacions, correccions, ajuts i suggeriments augmenta encara més.
En una fase inicial, ja en el primer recorregut, hem rebut una aportació de l'amic Jerkout. A més a més, una bona colla de gent que ha anat penjant tracks a wikiloc ha fet que no calgui, en la majoria dels casos, repetir les excursions amb el gps.
Agraïrem i atendrem tots els comentaris que ens vulgueu fer, aquest bloc només té la intenció de ser útil, i si hi col·laborem entre tots, ho serà molt més.